EL GERUNDI
El butlletí d’aquest mes parteix de la conversa filològica número 698 (publicada al diari La Publicitat el 15 de setembre de 1925), que se centra en l’ús inadequat del gerundi. A Fabra, aquest tema l’amoïnava especialment, fins al punt que va dedicar-hi cap a una vintena de converses.
|
698
Què és el gerundi? Una forma verbal que termina en ant, ent, i int i que, dins una proposició, serveix per a formar frases adverbials. [...]
Funció del gerundi. Un exemple la farà comprendre: «Ahir, passant per la Rambla, vaig trobar el nostre amic Jaume.» La frase passant per la Rambla enuncia una circumstància del fet de trobar-hi l’amic Jaume: el vaig trobar en un moment en què jo passava per la Rambla; d’aquest fet se seguí el fet de trobar-lo. El gerundi expressa una circumstància de la qual se segueix el fet expressat pel verb principal; expressa a vegades la simultaneïtat, l’oposició: una frase de gerundi és una frase adverbial.
Però un gerundi no serveix per a enunciar quelcom que és una conseqüència del fet expressat pel verb principal. Així, és incorrecte de dir: «Vam anar a casa seva, trobant que ja era a fora.» Realitzada ja l’anada, cap circumstància d’aquesta anada és el fet posterior de trobar-lo ja a fora. Calia dir: «Vam anar a casa seva i vam trobar que ja era a fora» (o bé «però vam trobar que ja era a fora»). |
Aquests són alguns dels exemples que trobem en altres converses (els equivalents correctes són nostres):
S’ha declarat un gran incendi als boscos de [...], calculant-se que els perjudicis passen ja d’alguns milions de dòlars. [Conversa núm. 618]
S’ha declarat un gran incendi als boscos de [...], i es calcula que els perjudicis passen ja d’alguns milions de dòlars.
Vàrem anar a casa seva, trobant-lo al llit. [Conversa núm. 627]
Vàrem anar a casa seva, i el vàrem trobar al llit.
[...] resultà greument ferit, morint poc després. [Conversa núm. 700]
[...] resultà greument ferit, i morí poc després.
L’automòbil topà contra un arbre, quedant ferits els ocupants. [Conversa núm. 818]
L’automòbil topà contra un arbre, i quedaren ferits els ocupants.
Aquests exemples de Fabra contenen el que avui anomenem gerundis de posterioritat o de conseqüència i gerundis copulatius, l’ús dels quals és inadequat. Reproduïm a continuació la secció del Vet Aquí del mes de desembre de 2013 en què vam parlar d’aquests gerundis i de l’especificatiu, que també es considera incorrecte:
|
EL GERUNDI (II)
En el butlletí anterior vam analitzar els casos en què el gerundi s’utilitza adequadament. Ara, en canvi, ens centrarem en els usos incorrectes d’aquesta forma verbal.
Tal com vam veure, el gerundi, perquè sigui correcte, ha d’expressar una acció simultània o anterior a la del verb principal. Per tant, el gerundi és incorrecte quan expressa una acció posterior a la del verb principal o que n’és la conseqüència (gerundi de posterioritat o de conseqüència):
Si fem la prova d’invertir l’ordre dels elements, veiem que l’oració resultant no té sentit:
El gerundi també és incorrecte quan coordina dues accions que són independents l’una de l’altra (gerundi copulatiu). Podem evitar aquest gerundi fent ús de la conjunció i o d’un punt i seguit, segons el cas:
Per acabar, el gerundi és incorrecte quan dona detalls sobre un tipus de document (gerundi especificatiu). Aquest gerundi, el podem evitar si el substituïm per un adjectiu, per una construcció de relatiu (que, en què, en el qual, per mitjà del qual...) o per la preposició per seguida del verb en infinitiu, segons el cas:
|
Finalment, reproduïm alguns exemples de gerundis incorrectes que recull la Gramàtica de la llengua catalana (GIEC):
No hi havia quòrum, quedant desconvocada immediatament la reunió.
No hi havia quòrum, per la qual cosa la reunió va quedar desconvocada immediatament.
S’han examinat aprovant l’assignatura.
S’han examinat i han aprovat l’assignatura.
Li va caure un ganivet molt esmolat al peu fent-li un bon tall.
Li va caure un ganivet molt esmolat al peu i li va fer un bon tall.
La jutgessa exhortà les parts que arribessin a un acord amistós, aconseguint conciliar-les.
La jutgessa exhortà les parts que arribessin a un acord amistós i així aconseguí conciliar-les.
S’ha empassat el pinyol ennuegant-se.
S’ha empassat el pinyol i s’ha ennuegat.
És una sentència absolent l’acusat.
És una sentència absolutòria de l’acusat.
És una sentència que absol l’acusat.
Diccionari
de la llengua catalana (DIEC2)
|
Gramàtica
de la llengua catalana (GIEC)
|
Ortografia
catalana (OIEC)
|
obres normatives de referència
de la llengua catalana
|
