Els signes de puntuació són elements gràfics que marquen l’entonació que cal donar als textos escrits i alhora ajuden a estructurar-los, ja que permeten delimitar-ne la sintaxi.
Al llarg dels dotze números del Vet Aquí! reproduirem els usos principals dels signes de puntuació, relatius a aspectes tant sintàctics com convencionals. Si voleu ampliar-ne els continguts, consulteu el web del Llibre d’estil de la Diputació de Girona.
[ ] ELS CLAUDÀTORS
|
Escrivim claudàtors |
Exemples |
|
Per indicar que en un text original, del qual no som els autors, afegim una lletra, un mot o un fragment, ja sigui perquè l’autor se l’ha deixat o bé per fer el text més intel·ligible. |
El representant de Gironet, SL, afegeix que [l’empresa] ha aprovat uns estatuts nous. |
|
El diputat de Medi Ambient va dir als mitjans: «Per garantir-lo [el desenvolupament sostenible dels pobles] cal mesurar indicadors com ara la contaminació atmosfèrica, el soroll, els residus, etc.». |
|
|
En combinació amb els punts suspensius, per indicar, en les citacions literals, que s’ha suprimit una part del text. |
El president va assenyalar que «el paper de la universitat [...] és clau per ajudar a afrontar la crisi». |
