EL PARTICIPI DEL VERB IMPRIMIR
Recuperem la frase enverinada del mes passat:
No he imprimit la sol·licitud perquè la tramitaré per Internet.
Fixeu-vos que el mot que enverina la frase és el participi imprimit.
Si bé, en català, els verbs de la tercera conjugació (els que acaben en -ir, com imprimir) solen fer el participi acabat en -it (sentir → sentit; escollir → escollit; dormir → dormit; llegir → llegit...), n’hi ha alguns que tenen una terminació diferent. Aquest és el cas del verb imprimir, el participi del qual acaba en -ès: imprès.
Aquí teniu altres exemples de participis irregulars:
morir |
→ |
|
|
obrir |
→ |
|
|
tenir |
→ |
|
|
venir |
→ |
|
|
Així doncs, bo i corregida, la frase enverinada quedaria així:
No he imprès la sol·licitud perquè la tramitaré per Internet.