SOTA EL RÈGIM FRANQUISTA

la vall de bianya

82 U n dels darrers episodis de la guerra fou la retirada republicana. Camí de la frontera francesa, enfilant-se per la carretera i muntanyes del Capsacosta o bé travessant la vall del Bac, pel gener i al començament de febrer de 1939 passaren contínues corrues de persones carregades d'allò que consideraven més impresci ndible per a afrontar la immediata incertesa del destí. En aquesta situació, quan la guerra era aquí a punt d'acabar, alguns veïns de la Vall de Bianya i de Sant Salvador de Bianya van ser agafats i morts per membres de les forces republicanes en retirada. Les tropes franquistes no van pas entrar o passar pels dos termes municipals bianyencs durant el seu avançament cap a la línia fronterera, però és evident que a partir del 8 de febrer els homes del nou règim se'n feren immediatament amos sense trobar-hi gens de resistència. Al cap d'uns dies van ser posades al front del govern municipal, per nomenament militar, persones considerades addictes al Movimiento Nacional. El dia 16, Josep Badosa prenia possessió del càrrec d'alcalde de Sant Salvador de Bianya; el dia 20 ho feia Josep M. Burch com a alcalde de la Vall de Bianya. El restabliment del culte catòlic fou immediat, Cartilla de racionament, expedida l'any 1942, a nom de Teresa Ayats i Carbonell, veiiw de Sa nt Salvador de Bianya. habilitant-se llocs de celebració provisional mentre es realitzaven les més imprescindibles obres d'arranjament de les maltractades esglésies. El nou règim polític adoptà les teories del nacionalsindicalisme i implantà, a la vegada, el llarg període del nacionalcatolicisme, és a dir, d'estreta vinculació entre la condició d'espanyol i de catòlic. Durant els anys quaranta, marcats per la misèria i la vigència de la cartilla de racionament, es treballà en la restauració dels temples i en la reconstrucció dels ponts que havien estat destruïts al final de la guerra. L'ús de la llengua catalana, prohibida en qualsevol activitat pública i en els documents oficials, fins i tot en l'ensenyament, quedà reduït a l'àmbit familiar. S'exercí, a més, un control estricte sobre la població, de manera que ningú podia desplaçar-se sense salconduit. En aquestes condicions, tot salvant les adversitats i les penúries, s'anà recuperant la normalitat de la vida a pagès i en els reduïts nuclis urbans bianyencs.


la vall de bianya
To see the actual publication please follow the link above