42 D arrera el topònim de Castellar de la Muntanya s'amaguen qui sap quantes sorpreses. El mateix nom de Castellar indica més l'existència d'un nucli poblat i fortificat des de temps antic que no pas el fet d'haver-hi en aquest lloc una fortificació medieval, de la qual es comença a tenir esment a partir del segle Xl. És possible que Arnau Guillem de Castellar, que en el darrer terç del segle Xl va prestar jurament al comte de Besalú pel castell de Montagut, fos originari de la força de Castellar de la Muntanya, però en aquesta i altres qüestions les coses no són gens clares. La referència que hom considera més concreta sobre aquesta força és de l'any 1278, moment en què Sibil·la, comtessa d'Empúries i vescomtessa de Bas, va reconèixer al rei Pere el Gran tenir en feu, per ell, el castrum de Castellario. Dos segles més tard, per l'abril de 1463, Joan li incorporà el lloc de Castellar de la Muntanya a la corona, sense que es faci cap referència al castell. L'edifici més notable d'aquest petit poble muntanyenc és l'església de Sancte Marie de Castellario, que figura entre les que estaven subjectes a l'església de Sant Joan les Fonts, donada l'any 1079, pel Colldecarrera, vella casa pairal de l'antic poble de Castellar de la Mumanya, en un dia d'hivern. vescomte de Bas, Udalard, i la seva esposa al monestir de Sant Víctor de Marsella. La donació fou confirmada en 11 06 i 1127 pel bisbe de Girona. Els terratrèmols del segle XV causaren danys d'importància a l'església, però la parròquia tornà a refer-se i va quedar aviat ben proveïda per al culte. Comptava, l'any 1717, amb una veracreu, dos portapaus, una custòdia, dos calzes, crismeres i petxina per als bateigs i uns encensers, tot de plata, a més de diverses casulles, albes, etc., i quatre gonfanons de
la vall de bianya
To see the actual publication please follow the link above