domàs carmesí. A més de l'altar major, hi havia el del Roser i el de Sant Sebastià i Sant Francesc Xavier, del qual acabà per esser-ne només titular aquest últim. L'any 17 41, el bisbe hi anà de visita pastoral i va manar que es procedís, en dos anys, a efectuar l'arranjament de la teulada i es fes "emblanquir la boveda y parets interiors de dita lglesia, y faran repintar los archs ab lo mateix color, aixis com estaba antes". El prelat va ordenar, així mateix, la construcció d'una nova sagristia amb suficient capacitat. Santa Maria de Castellar de la Muntanya és un edifici que, tot i les construccions tardanes que s'hi anaren afegint, respon a les característiques del romànic del segle Xli. De planta rectangular, la seva capçalera és a llevant, formada per un absis semicircular que presenta, al centre, una finestra modificada. L'entrada és al costat de migdia. A l'interior, enguixat i pintat, es guarda una senzilla pica baptismal romànica, d'immersió, del tot llisa. Al mur de migjorn L'església de Sama Maria de Castellar de la Mumanya, amb la casa rectoral afegida al coswr. s'afegiren la sagristia i uns nínxols del cementiri parroquial, i a ponent dependències de la rectoria, que té llindes del segle XVIII a la porta i en una de les finestres. El campanar és aixecat a l'extrem ponentí del temple; és una torre, amb teulada a dos vessants, que té una finestra a la part superior de cadascun dels seus quatre costats. Sant Martí de Toralles, a les muntanyes de l'altra banda de la vall de Carrera, era sufragània de Santa Maria de Castellar de la Muntanya. La feligresia de la parròquia, però, ha estat en tot temps escassa. L'any 1859, el lloc comptava amb 28 cases habitades i 1 de desocupada; la seva extensió era "de ancho media hora, y de largo cinca cuartos de hora", segons un document de l'època. A la primeria del segle XX, hi havia 27 edificis i 130 habitants en total. Després de la Guerra Civil de 1936-1939, la cosa donà un tomb espectacular i es produí el gran despoblament d'aquesta zona. Com moltes cases, l'església, que porta ja uns quants anys d'abandonament, presenta un estat de conservació preocupant. D'entre totes les cases de la contrada, la que té més interès és Colldecarrera. Aquesta gran pairalia, que d'uns anys ençà ha recobrat l'activitat gràcies a la seva utilització com a hostal, presenta totes les singularitats de l'arquitectura popular, amb les cambres i dependències del pis situades al voltant de la gran sala. La galeria porxada, a migdia, és del segle XIX, dels dies en què hi hagué la batal la del Totx entre carlins i liberals (any 1874). 43
la vall de bianya
To see the actual publication please follow the link above