La vall de Bianya d'avui no és pas la mateixa que van veure els nostres avantpassats. De la mateixa manera que costa d'imaginar, des de la perspectiva actual, com era la vida en el passat, per a la gent que visqué unes centúries enrere resultarien xocants i estrafolaris molts dels avenços amb els quals estan habituades les generacions d'ara. Francisco de Zamora, escriptor castellà que de 1785 a 1790 va recórrer el nostre país, anotà en el seu Diario de los viajes hechos en Cataluña una sèrie d'observacions sobre els llocs per on passava. A la darreria d'agost de 1787 féu el trajecte d'Olot a Camprodon i passà, és clar, per la vall de Bianya, que descriví com una plana fèrtil, poblada de cases i voltada de muntanyes, on hi havia abundància d'arbres. Es lamentà, però, de l'existència de "balsas de ctíñamo, como aquí se hallan", que trobà a les vores del camí. Francisco de Zamora diu, més endavant, que "Pasamos por debajo de la casa del rico Farró de Viaíia, labrador de crédito en esta tierra. Y, en ejecto, la casa es muy grande, denotando en todo la opulencia de su amo. Só lo a los que lo ven parec e creible que un hombre tan rico pueda vivir contento en esta soledad". La pujada al Capsacosta era forta, "de mtís de tres cuartos de larga", però quedava compensada per l'esplèndida vista que hom tenia sobre la plana quan es coronava el cim. De més cap aquí, de mitjan segle XIX, és la ressenya feta per Esteve Paluzie en el seu llibre Olot, su comarca, sus extinguidos volcanes, que va ser publicat en 1860. Explica que la vall de Bianya presenta, sigui quin sigui el punt des d'on és contemplada, "una vista muy singular, no sacitíndose el espectador de mirar los promontorios que terminan en ella, los recodos de las montañas, lafrondosidad de sus bosques, la amenidad de los sitios, una sierra aislada en el centro y la profusión de caseríos". Assenyala que eren unes tres-centes les cases de pagès existents a la vall, les quals "recuerdan los caprichos en que esttín situadas regularmente las casitas que adornau los pesebres que se arreglan por Navidad". L'olotí Mn. Pere Valls, en unes notes manuscrites, de començament del segle XX, també diu que no hi ha cap ''formación de pueblo pero si bastantes grupos de casas bastante distanciados entre si, tales como La Canya de dalt, Canya de baix, Cloca/ou, Hostalnou, Capsech y Pineda y Capsacosta ". Recomana, a la vegada, "admirar s us frondosos bosques, s us prados, sus pequeJios promontorios y s us bellos recodos constituyendo wz conjunto admirable. En algunos sitios a mas de encontrarse turba se encuentran restos de animales antidiluvianos (sic)". j. Maspons, també a la primeria del segle vintè, des de les pàgines de La Veu de Catalunya (1911), diu: "Es rica y bonica, la vall de Bianya. Els boscos de roures y alzines que cobreixen les parts alteroses, donen bons rendiments destinats al carboneig; els indrets ubachs y humits, ostenten frondoses vernedes; els plans, que queden entre les arbredes y les torrenteres, son destinats a cereals y a blademoro que es transformat en carn, car la cria y engreix de bestiar es la principal base económica d'aquelles pagesies; arreu brollen abondants fonts, en frescals sotalades, escorrentse a jec ondar camps y vernedes''. Més curiós és l'informe que s'adjuntà al Mapa Nacional de Proveïment de l'any 1946, on, després de detallar els nuclis de població, cens d'habitants, carreteres, límits municipals, etc., es manifesta que "En cuanto al vestir las personas de edad vis ten en general a usanza del pagés de Cataluña, anteriormente en este se usaba mucho la barretina de Olot, pero actualmente ya no la usan mtís que contados hombres de edad avanzada, la gente jo ven va moderniztíndose mucho en el vestir, el calzado que mas se usa es la alpargata de suela de esparto y de goma, por la escasez del ctítiamo,
la vall de bianya
To see the actual publication please follow the link above