72 V e de lluny l'existència dels molins fariners, l'explotació ramadera i la transformació de matèries primeres per part dels menestrals, tot el qual forma part de la tradicional activitat manufacturera. Però la industrialització arrenca, com a tal, del segle XVIII, amb el trencament radical dels sistemes productius fins aleshores existents. Segons la matrícula industrial, al municipi de Capsec hi havia, l'any 1857, una trentena de persones subjectes al pagament de contribució. Existien, aleshores, nou molins amb una pedra que molien menys de tres mesos; dos que tenien dues pedres i treballaven menys de sis mesos, i tres que tenien una pedra i molien també menys de mig any. Un dels moliners més importants era Joan Coromina, de la vall del Bac, que uns anys abans, el 1855,després d'haver viatjat a Roma, posà en marxa, al propi molí de la Coromina, la fabricació de ciment, negoci que tot seguit muntaria a Ripoll, al molí de l'Arquet. En la matrícula de l'esmentat any 1857 hi consten inscrits 4 hostalers, 1 fuster i 2 ferrers, un dels quals era Baldiri Danés, de la vall del Bac, i l'altre Benet Danés, de Santa Margarida de Bianya. A la Caura. la iudiÍstria tèxtil i paperera es deseuvolupà 101 aprofitam les aigiies del Fluvià. Actua/me/l/ ili ha iudiÍstria tèxtil i de productes camis. Al sector de Socarrats, al qual s'havia inclòs a efectes de contribució la Canya de Dalt, existien diverses indústries tèxtils ben equipades i en plena producció. En 1861, Manuel Tragarona pagava per "una carda movida por agua", de 60 fusos, i per 420 fusos més. Joan Juviñà disposava de 2 cardes, 2 telers "de gorros" (barretines) i 340 fusos. Tomàs Amills tenia 2 batans; Josep Soler, 2 telers "de gorros"; Gaspar Jutglar, 2 batans; Francesc Artigas, 900 fusos i 2 cardes; Magdalena Prim
la vall de bianya
To see the actual publication please follow the link above