i Santaló, 330 fusos i 2 cardes; Eudald Soler de Morell i Comp., 800 fusos i 2 cardes; Francesc Gabarró, 60 fusos de mà i 3 cardes, i Ignasi Pascual, 970 fusos i 6 cardes. Totes aquestes cardes eren mogudes per l'aigua. En el registre de contribuents hi ha també inscrit Bernat Artigas, que pagava per "una tina papef común", i Joan Solà, igualment amb una tina similar i una altra "de estraza". Tot plegat és prou demostratiu de l'arrelament de la indústria en l'enclavament de la Canya, cosa que venia de força temps enrere. En 1876-1877 trobem registrades 11 indústries tèxtils, entre les quals hi ha les de Josep Castells i Cia., amb 1 .250 fusos i 2 cardes. Sobresurt l'esment d'"1 telar de gorras", que posseïa Eudald Juviñà; l'existència de la botiga de "ibritos de fumar", de Josep Quintana, a Socarrats; la botiga "de rapa hecha", de Joaquim Domènech, de la Canya de Dalt, i el transport públic, amb un carro i una cavalleria, que feien Florenci Serrat, de can Routa, i Miquel Danés, de I'Hostalnou. En 1919, Pere Juncà tributava per 2 telers sense jacquard, 1 batan i 1 perxa, i Rafael Coromina per 600 fusos de llana i cotó, 1 màquina de El sòl industrial es concemra, al mcmicipi de la Vall de Bianya, a Lloca/ou i al polígon industrial de Morrals. La fotografia mostra la façana principal de l'empresa Tané, SL. desfilar i 2 salts d'aigua temporals. Era, en aquells dies, l'industrial bianyenc q~e en tenia més, de fusos. Es de llavors La Papelera Olotina, S.A., fundada el 1918, que fabricava papers i cartolines de fil i de barba, amb una producció diària de 1 00 resmes de paper de 7 kg, o sigui, 21 O tones anuals. L'any 1936 es mantenia tota aquesta pròspera activitat fabril. Amb la Guerra Civil les coses poc o molt canviaren i algunes indústries tingueren després dificultats de subsistència. Per Sant Lluc de 1940, les aigües desbordades del Fluvià s'endugueren algunes fàbriques i cases, i això agreujà encara més la situació. En els anys següents surt anotada la nova activitat de "Tratante de cames", figu rant com a tal Pere Casanova, de Socarrats. Aquest tipus de negoci s'estendria i es consolidaria al final dels anys cinquanta i primers dels seixanta, agafant llavors embranzida les fàbriques de productes carnis de Francesc Vila Coderch, SA i de Ramon Ventulà, SA. També tingué lloc l'establiment, el 1970, de Laboratorios Sobrino, S.A., de productes per a veterinària. Hi ha també l'empresa lnteplast, SA, de materials de plàstic, i Tané Hermètic, SL, que construeix portes metàl·liques. A part les esmentades, al municipi hi ha diversitat d'indústries, que abracen els sectors de gènere de punt, filatura, estampació, explotació agropecuària, embotits, etc., i un important i ampli sector d'hostaleria que gaudeix d'un reconegut prestigi per les seves especialitats. 73
la vall de bianya
To see the actual publication please follow the link above