56 E s parla de l'alou d'"ipsas presas et de sparago", situat a la vall de Bianya, en la donació testamentària feta l'any 979 pel comte Miró Bonfill, de Besalú, a l'abadia de Camprodon. Un alou era una possessió de domini ple, absolut i lliure, que estava franc · de serveis i exempt de tota prestació real i personal sobre els béns immobles. L'indret on hi havia el mas Preses, I'Esparc i l'església dedicada a Sant Andreu era, doncs, un "lloc alou", i a partir d'aquí s'originà el topònim de Lloc-alou, que s'ha modificat i interpretat segons els parers i les modes imposades en les diferents èpoques. D'ençà del 1979, sense anar gaire lluny, en aquest nucli de població s'han posat rètols viaris amb els noms de Clocalou, Ll oc-alou i Llocalou, amb la qual cosa l'Administració sembla haver-se entossudit a fer-ne una mena de trencaclosques continu, que no fa res més que empipar la gent del país. Al mas Preses (o Presas) hi residí, almenys fins al segle XIV, la família de cognom Presas. L'Esparc, quasi al peu de la muntanya de Sant Valentí, mirant a Olot, pertanyia a un tal Guarino, abans de passar al comte Miró Bonfill, de Besalú. Però de la vil/a Sparago inicial no en queden res més que unes petites restes de paret a tocar el bosc i uns Vista general de/nucli de Lloca/ou, on s'han establer/ algunes indúsrries i aixecar noves cases. carreus de pedra tallada. La reforma de la casa s'efectuà a mitjan segle XVI II, i des de llavors ha mantingut la mateixa estructura, amb l'afegit del porxo de la façana principal i l'eixida que queda al seu damunt, construïts el 1954. La família propietària, els Riera, guarda a I'Esparc objectes d'interès que ha anat col-leccionant al llarg dels anys. Una altra masia interessant és el Perer, molt propera a l'església de Sant Andreu de Socarrats. Va ser una possessió emfitèutica de la canònica de Santa Maria de Besalú. Els Parer posseïen encara la casa en el segle XVII,
la vall de bianya
To see the actual publication please follow the link above