52 S obre el significat del topònim Capsec tenim, per una banda, les arrels cuba i cub que, en la seva accepció hidrològica, evocarien aquell lloc fons, amb concavitats, que en temps remots hauria estat cobert per un llac. Però també semblaria, per altra part, una evolució de cubile siccum (camp sec), de manera que el mot llatí cubile equivaldria a jaç o lloc on jeu i dorm el bestiar i, per tant, a una jaça o pleta on l'herba s'assecava amb rapidesa. A part aquestes hipòtesis, existeix un segell municipal, utilitzat a la darreria del segle XIX i començament del XX, on figura la imatge d'una calavera, un "cap sec", que constitueix una representació i interpretació força singular, i sense fonament, del nom de lloc. En una butlla del papa Benet VIII, de l'any 1017, sobre confirmació de possessions a favor del monestir de Camprodon, s'esmenta l'indret de "Cubi/isico vel in val/e Biania". És una de les referències documentals més antigues que es coneixen sobre Capsec. Abans dels moviments sísmics del segle XV, l'església comptava amb tres altars: el major, el de Sant Joan i el de Sant Pere. A la darreria del segle XVI ja existia el de la Mare de Déu del Roser, i dins la segona meitat del següent ja Paisarge hivernal de Salli Marrí de Capsec. L'església. romà11ica. 1•a ser restaurada l'a11y 1994. s'esmenta l'altar dedicat a Sant Roc, erigit, potser, en compliment d'alguna promesa feta amb motiu de la pesta que afectà la comarca olotina l'any 1650. Més tard, en el segle XVIII, va ser suprimit l'altar de Sant Pere, i finalment acabà per desaparèixer el de Sant Joan. Però en el segle XIX hi havia els del Sant Crist i de Sant Sebastià, de manera que continuà havent-n'hi cinc, fins al temps actual. La parròquia, en el segle XVI I, estava ben proveïda per al culte, i entre els objectes i robes que disposava hi havia una veracreu, una creu gran, una custòdia i un portapau, tot de plata.
la vall de bianya
To see the actual publication please follow the link above