34 E ls documents de l'època medieval ens proporcionen diverses dades sobre com era la vida rural en aquell període. Els pagesos, senyors útils, havien de complir amb la sèrie d'obligacions d'imposició senyorial que gravaven el seu treball i satisfer, també, les dècimes, primícies i altres exaccions destinades a parròquies i monestirs. En una relació dels delmers de la parròquia de Sant Salvador de Bianya, de l'any 1776, s'indiquen les quarteres i mesurons de blat i mestall, fajol, faves i civada, i les roves de cànem que formaven les dècimes, a més del dret de llana i el de carnalatge, càrrega que afectava les cries del bestiar, o sigui anyells, cabrits i porcells. En la segona meitat del segle XVIII, després de la gran expansió agrícola iniciada en el segle anterior, començà el conreu del blat de moro, que va agafar gran importància a la comarca d'Olot. Un seguit de dificultats i problemes marcaren els darrers decennis del segle XIX, i calgué plantejar-se l'especialització en les activitats agrícoles i ramaderes. És en aquest moment que es creen diversos sindicats pagesos, com el Sindicat Agrícola del Partit d'Olot, Bestiar cavallí pasturant al peu de la serra de Sant Miquel del Mollt. constituït pel gener de 1903, amb Joaquim Burch i Ventós, de la Riba, de la Vall de Bianya, com a vicepresident. S'estructurà en grups locals i, per això, pel maig de 1905 es va constituir la Secció de Bianya, que a la llarga acabaria per ser el Sindicat Agrícola de Bianya. Joaquim Burch en fou el primer delegat; Joaquim Mir i Maratona, del Pujals, el president de la junta directiva, i Rafael Darné i Pey, de Puigmitjà, el vicepresident. Hi havia representació de tots els sectors bianyencs, és a dir, de Sant Pere del Puig, el Clot, Capsec, Sant Salvador de Bianya i Santa Margarida de Bianya, i el rector d'aquesta darrera parròquia,
la vall de bianya
To see the actual publication please follow the link above