70 E I nucli urbà de la Canya depèn administrativament dels municipis de Sant Joan les Fonts i de la Vall de Bianya. Hi ha també unes edificacions no gaire distants situades dins el terme d'Olot, una de les quals és la capella de la Mare de Déu de l'Esperança, bastida en el darrer quart del segle XVI. El territori que pertany a la Vall de Bianya és un enclavament amb dues zones ben diferenciades: la urbana, que correspon al terreny més planer que queda al costat esquerre del Fluvià, i la rural, que ocupa una part de la muntanya d'Aiguanegra, al costat dret del riu. La línia divisòria segueix el carrer d'Esperança fins a trobar el Fluvià, el curs del qual ressegueix en sentit descendent un quilòmetre, aproximadament, per enfilar-se tot seguit per la serra d'Aiguanegra fins gairebé a dalt. La segueix en un bon tros i després baixa fins a tornar a trobar el Fluvià, que travessa prop del lloc on s'aixequen les primeres cases de l'enclavament, des d'on, amb un traçat quelcom sinuós, va a trobar el rec de Cuní, que segueix fins a arribar a l'esmentat carrer d'Esperança. En documents dels segles XVII i XVI II es diu que en les reunions del Consell de la Universitat sempre hi assistien Visw general de la Canya, amb la vall de Bianya alfons. D'ençà dels anys cinquanw ha experimenralwl especracular creixem ell/ urbanísric. els homes singulars i pagesos del "veynat de las /llas". Aquest mas lila o liles, situat al faldar de la serra d'Aiguanegra i que donà nom al veïnat, era l'antiga casa lila, que surt ja en documents del segle XIV, en la qual residia la família d'aquest cognom. Essent lloc de pas, és fàcil de comprendre que aviat s'hi aixecaren alguns establiments de serveis destinats als viatgers, a la vegada que les aigües del riu eren aprofitades per a finalitats productives.
la vall de bianya
To see the actual publication please follow the link above