L'any 785, Carlemany entrà a la ciutat de Girona després d'haver foragitat els musulmans. Així que la demarcació territorial de Besalú passà a poder dels francs, la contrada quedà lligada a un estat cristià, força germanitzat, que tenia el seu centre de decisió a l'Europa central. Sota el domini carolingi s'instauraren els comtats, que coincidien força amb unes circumscripcions territorials més antigues, visigòtiques segurament, que ara passaven a ser unes unitats administratives del regne. Les terres de Bianya es trobaven, com se sap, dins el comtat de Besalú. Hi vivia poca gent en el territori; per això, en crear-se el comtat es produí un repoblament i s'organitzaren institucions administratives, eclesiàstiques i fins i tot militars. Vingueren clergues i monjos que sovint, amb la vènia dels governants, s'apropiaven de terres i bastien noves esglésies i centres monàstics. La comarca es dividí en vil/as o districtes rurals, on s'alçaren les estades senyorials, i en grans masos (vil/a re) destinats als conreadors de la terra, la propietat de la qual s'adquiria per dret de conquesta, per donació senyorial o feu, per concessió de domini o franc alou, o bé per aprisió. A la vall de Bianya, una nissaga que hi La Torre de Sam Pere del Puig, amiga residència de la família Corona. posseïa un franc alou era la família Bianya, que tenia la seva casa senyorial ben a prop de l'església de Sant Pere del Puig. Avui, d'aquesta casa només es mantenen drets uns panys de paret a dalt del puig, davant del mas la Sala. El primer membre d'aquesta prosàpia del qual es té notícia és Ponç Bernat, que féu testament verbal pel desembre de 1094. Que era una família de pes, important, ho palesa que Bernat de Bianya signés, com a testimoni, l'acta de consagració de l'església del monestir de Sant Pere de
la vall de bianya
To see the actual publication please follow the link above