La Pineda, una casa bastida en el segle XVII i que fou un concorregut hostal fins a temps encara recents, es troba al costat mateix del vell camí romà. La inscripció gravada en una pedra encastada a la façana de la casa recorda, encara, les divisions administratives d'aquesta part del territori: "Probincia de Gerona I Partido Judicial de Olot I Distrito Municipal de I Capsech". Poc més enllà es creua per un gual la riera de Sant Salvador de Bianya, en un indret on es veuen els basaments d'un antiquíssim petit pont, diuen que romà. Allà mateix hi ha can Pere Sastre, que conserva també, a la paret nord, la placa orientativa de la seva situació: "Probincia de Gerona I Partido Judicial de Olot I Distrito Municipal de I S. Salbador". Es passa poc després pel costat del pedró de Sant Josep, on hi ha un antic relleu amb la representació de la Sagrada Família en la seva fugida a Egipte, i pocs metres més amunt es troben les restes dels Hostalets del Capsacosta. La pluralització ja dóna a entendre que n'hi havia hagut més d'un, d'hostal. Quan s'obrí la carretera actual, ja ben entrat el segle XX, l'amo del Callís féu construir un nou hostal al nucli de Sant Salvador de Bianya per tal d'evitar que els masovers deixessin, com tenien previst, l'activitat d'hostalers. S'abandonaren, doncs, els vells edificis, que amb el pas dels anys van anar-se enrunat fins a desaparèixer. A curta distància d'aquí es troba ja el tram més ben conservat de la via romana, la Un dels trams més ben conservats de la via romana del Capsacosta. qual, excepte en algunes petites parts, manté l'empedrat fins a traspassar la collada. Puja en ziga-zaga i el seu paviment, que en algunes parts supera els 4 metres d'amplada, és fet amb blocs de pedra del país, amb unes filades de carreus ben tallats als laterals. Els murs de contenció són de pedra seca, i en els punts d'unió dels pendents de la calçada hi ha terraplens d'estructura quadrada. Es mantenen també els guarda-rodes, plantats si fa no fa cada dos metres en els llocs on els susdits murs són més alts. L'any 1983, a conseqüència d'uns treballs de prospecció d'hidrocarburs, uns 200 metres de la calçada romana, en la seva part superior, foren completament destruïts, i uns 400 metres més quedaren malparats. Les queixes i les protestes arribaren massa tard. Durant l'estiu de 1994, a la via romana del Capsacosta es dugueren a terme unes obres de neteja i restauració quevanposaraldescobert algunes parts que havien quedat tapades per la vegetació i la terra acumulada sobre l'empedrat. Aquesta actuació, ben important, ha fet acréixer l'interès per aquest excepcional monument bianyenc. 13
la vall de bianya
To see the actual publication please follow the link above