Entre les diverses llegendes de la comarca d'Olot recollides i publicades pel pintor i escriptor Josep Berga i Boix, hi ha la que duu el títol de La petjada del diable, relacionada amb la serralada del Capsacosta i la vall de Bianya, encara que, de fet, és una variant d'altres contalles sobre ponts antics europeus, en gairebé tots els quals hi manca la pedra que el diable no tingué temps de posar-hi, com el mateix Berga explicà al final de la narració. Diu així, la llegenda: "Heus aquí que fa moltas centurias, vivía prop de Girona, mes eliSa del Ter, una gentil pastora. A l 'altra banda del riu, al veynat del Pont, que llavors ne devían dir veynat de la palanca ó de las passeras, puig lo pont no hi era encara, habitava un galant hereu, ab quin devía casarse la donzel/eta. Heus aquí que' dia avans de la boda, Lo Cel s 'ennuvollÍ y comen sa a plóure ab tanta furia, que' Ter anava de gom a gom, IlO haventse vist may mes wz aygat tan gran. La noya tot suplojantse en la roureda, se posa trista y desconsolada, pensant que 110 podría passar lo riu, ni casarse. Llavors entre'ls ruixats de llevant, va sentir una alenada de sofre, gira ' cap y vejé a quatre passos llll homends malcarat, abrigat ab manta enquitranada, que acostanshi poch a poquet, fins que f ou a cau d 'orella, aixís li parla: Se hont tens Lo pensament y lo que'l teu cor desitja; si 'm volías donar l'anima, ans de la mitja nit, ans que' gall canti, tindrías un p ont boy fet y passarías a l'altra banda. Molt rumia la pastoreta per decidirse, pero a la fi, vejent que aquell home enraonava ab tanta f ormalitat, s'hi conf orma. En Banyeta, aixís que tingué'/ consentiment de la noya, se la guayta de reull, ventantli llambregada, desapareguen! dintre 'I bosch, y deixantla sens esma; puig a n 'ella li sembla que li exían llantemadas dejús del barret estrany, y una qiia de serpent li sortía p er dejús de la manta. Al instant s'ohí alfons del Ter un terratrémol espantable, alarits, xisclets, brahols de f eras: eran los mals esprits que comensavan lo pont, p ero com hagueren de construhirlo ab vuyt ó deu arcadas, al terminarne una, L'altra s 'enrunava, puig la corrent furiosa alsapremava 'ls f onaments. La donzelleta espantada, conmoguda, se fica en sa casa, entra en sa cambra, agenollantse, invocant a La Verge y a tots los Sants del Cel, ja que's veya perduda la seva anima. Heus aquí que'ls dimonis desesp erats, volent possehir l 'anima de La pastoreta, dominaren l 'aygua, y 'I pont s 'anava construhint maravellosament. Eran a cents y a mils que hi treballavan; uns hi duyan pedras de Montseny, altres del Canigó, d'Olot se'n portavan carretadas de greda, de la mon tanya de Caballera prop de Camprodón, ne treyan llambordas tan llisas, que ni s 'havían de picar, servían per La barana. ja no n 'hi mancava sinó una; un dimoni tot arrancantla en los cingles de la Rocassa, va relliscar, caygué al Ter, y de poch no s'of éga, pero refet del susto, tom a alsarse, carregantse la pedra a La esquena y plantantse a correr cap a Girona. Aixís que f ou al Capsacosta, pera anar mes de pressa, f eu un bot y pega tal cossa ó La mon tanya, que 'Ls esquitxos de terra y pedra s call anaren a parar ó Camprodón, cayguent sobre La vila com una pedregada; La p etjada del diable resta impresa en las p enyas del Capsacosta, en forma de gran f erradura; la sotragada fe u retrunyir tota la vall de Bianya. Heus aquí que al passar lo mal esprit per l 'indret de Santa Pau, ohí que 'l gall del castell de la vila cantava la mitja nit. Llavors enf urismat llenstí la pedra, que aiUÍ a plantarse al pla de ca 'n Formiga. Aquell dimoni caygué en desgracia del amo; al arribar al pont major, Lo capitost que dirigía la construcció, foll de rabia, li venta una cóssa, y de rebot ana a parar fins a Ros as. La pastoreta fou salvada mercé a la protecció de la Verge."
la vall de bianya
To see the actual publication please follow the link above