Camprodon, cerimònia que tingué lloc pel novembre de 1169. Aquest Bernat, o el seu hereu, va vendre en franc alou l'estada que tenia a Sant Pere del Puig a la família Soler, de Camprodon, població on acabaren per establir-se els Bianya. Ramon de Bianya, escultor actiu al Rosselló en els segles Xl l-XIII, és considerat membre d'aquesta nissaga; hom li atribueix les magnífiques escultures que ornen la portalada romànica de Sant Joan el Vell, de Perpinyà. Té signades dues obres escultòriques funeràries emplaçades al claustre de la catedral d'Elna i una escultura, procedent de la tomba de Guillem Gaucelm de Tellet (segle Xli), que es troba encastada en una paret exterior, sobre el sarcòfag conegut per la Santa Tomba, de l'antiga abadia benedictina de Santa Maria d'Arles. En el segle XV encara hi ha algunes notícies, les últimes segons l'historiador Francesc Caula, relacionades amb la família Bianya. L'estada i la propietat de Sant Pere del Puig que van vendre als Soler, de Camprodon, va passar, al cap d'un temps, a ser possessió del monestir camprodoní, fins que en 1396 els monjos van vendre la domum o hospícyum anomenat Bianya, en lliure i franc alou, a Guillem Corona. Aquesta família senyorial era originària de la parròquia de Sant Cebrià de Pujarnol i sembla que va ser el susdit Guillem Corona qui féu construir la casa fortificada coneguda avui dia com la Torre de Sant Pere. Amb el pas dels segles, al casal es feren una sèrie d'additaments que desfiguraren la seva estructura primigènia. Damunt la porta adovellada hom hi pot veure, força malmès, l'escut dels Corona. Martí l'Humà, en 1396, va incorporar a la corona les parròquies de Santa Margarida de Bianya, Sant Pere del Puig, Sant Martí de Solamal, Sant Martí de Capsec, Sant Andreu de Socarrats i el veïnat de les liles. El rei manà a la Universitat de Bianya que fes una talla o establiment de quotes entre els homes de la vall per tal de desempenyorar a Guillem de Peguera, senyor del castell del Coll, l'import d'11.550 sous que tenia sobre les susdites parròquies. Guillem Corona es negà a pagar les 7,5 lliures que li corresponien, per considerar que la seva casa i terres eren de domini lliure i en franc alou. D'aquí arrenca un plet que va durar una llarga colla d'anys i que causà forts ressentiments entre els homes de Bianya, que aprofitaren la revolta remença del segle XV per a venjar-se de l'agravi que consideraven els havia fet aquella família. Els Corona tenien interessos a la zona de Camprodon, on anaren finalment a viure després de 1462. Escuts de les famílies Bac, Bianya i Socarrats, que fo rmaven part de la noblesa bianyenca durant l'època medieval. 15
la vall de bianya
To see the actual publication please follow the link above