Segons una vella consueta de la parròquia, del segle XVIII, però que conté anotacions de començ del XIX, el dia de Sant Matíes s'havia ptJjat "ab professo a un Puig ques nomenat Rocauba", que quedava força distant, costum que es prohibí en temps del bisbe Josep de Taverner (1720-1726). El dia de Santa Creu de maig "se anava a donar almoyna al Puig de Gravo/osa", on es cantaven els evangelis, però com que quedava també llunyà es va canviar de lloc i amb processó s'arribava fins al puig de la Tria. També s'hi anava per les lledànies, cantant-se pel camí les lletanies dels sants i fent-se, al final, la distribució d'almoines i ofrenes. Al sector de Capsec hi ha cases molt antigues: l'Aulet, l'Aulina, el Cos, Couran, la Fàbrega, Grabulosa, les Gleies, el Joncars, Llistosella, el Plallombart, la Planella, el Pujolar, el Serrat, el Torelló, la Tria, etc. En el segle XVIII, moltes d'elles tenien peces de terra subjectes a delme, o sigui, que pagaven el deu per cent dels productes que s'hi obtenien i que "se partexan lo Sr. Abat de Camprodon y lo Retor per igual part". El mas Llistosella, per exemple, tenia delmades tres peces de terra, una d'elles anomenada "lo Prat llis ", i n'hi havia una, anomenada les Triotes, que pertanyia al Plallombart. Un nom, el d'aquest mas, que ha estat vinculat amb la possible presència, en aquest indret del pla, d'algun grup de constructors llombards que hauria estat exercint durant el període del romànic. L'església de Sant Martí de Capsec respon a les característiques del romànic del segle Xli i ha estat restaurada en els darrers anys. En una primera fase (1986-1988), amb la col-laboració dels Amics de la Vall de Bianya, s'arranjà el campanar, i pel gener de 1994 s'emprengueren les obres restants, de reparació del teulat i repicament de les parets interiors, especialment als absis central i del costat nord, efectuant-se a la vegada treballs d'excavació arqueològica que han posat al descobert els fonaments de la planta del temple anterior a l'actual. És interessant la pica baptismal, d'immersió, del segle Xli, ornada a la part baixa amb un bordó estriat, a manera de corda, i una banda llisa a l'extrem superior del vas, de la qual pengen unes mans i unes creus. L'església guarda una pintura de l'olotí Jordi Farjas, de l'any 1958, sobre la consagració episcopal de sant Martí, que es considera, cronològicament, la primera obra d'art religiós que al bisbat de Girona superà el vell academicisme pictòric. Sam Martí de Capsec. wl com era l'a11y 1918. 53
la vall de bianya
To see the actual publication please follow the link above