Riudaura, amb motiu de la consagració del seu temple. Després, l'any 937, el comte Sunyer de Barcelona cedí aquest monestir i totes les seves possessions, entre elles l'església de Santa Margarida, al monestir de Santa Maria de la Grassa. Els terratrèmols del segle XV l'afectaren greument, però aviat es deixà apta per al cu lte. A més del major, comptava, en aquella centúria, amb altars dedicats a la Verge Maria i als sants Joan i Pau (màrtirs romans que sempre surten junts, la festa dels quals s'escau 1'1 d'agost). U na devoció ancestral de la parròquia era la imposició del "cíngol de santa Margarida", guardat a l'església, a les dones que estaven encinta, per tal que el fruit de les seves entranyes vingués al món feliçment. Aquest cíngol és esmentat per primera vegada l'any 1517, però feia més temps que hi era venerat com a relíquia. El costum de la seva imposició s'ha mantingut gairebé fins als nostres dies, tot i que no s'utilitzava ja la relíquia, sinó unes cintes Cada any, per Salli Isidre, a Sw1ta Margarida de Bianya es ja la tradicional sembrada de confits i caramels, que recorda l'ofici que exercf aquest patró de la pagesia. beneïdes que eren posades a les dones embarassades. En 1608, es manà que l'oblació donada "quant lo rector penjara la cinta de Sta. Margarida a las donas" fos repartida entre el capellà i l'Obra, com ja s'havia fet en temps de l'anterior rector. Santa Margarida de Bianya conserva, tot i els afegits posteriors, la seva estructura romànica del segle Xli, amb la capçalera a llevant. Se suposa que la planta antiga era d'una sola nau, amb transsepte, capçada per un absis semicircular flanquejat per dues capelles laterals que comptaven també amb absis semici rculars. Un és l'absis existent a la banda nord-est, considerat del segle X. El del costat oposat es va desfer en construir-se la sagristia, en el segle XVIII. La porta antiga, a migdia, és actualment cegada. La portalada actual, a ponent, d'estil neoclàssic, és de l'any 1855. La pairalia del Colomer, amb les parets pintades de blanc, sobresurt entre la verdor del paisatge. Al costat de la cabana, de l'any 1756, s'aixecà, en 1986, el Colomer Petit. Una altra vella i gran casa del sector de Santa Margarida de Bianya és l'Espunya, en el faldar del puig Espunya. Pertanyia al monestir de Ripoll, el procurador del qual, en 1611 , va fer un nou establiment del mas i els altres d'agregats a favor d'Esteve Espunya, que fou obligat a residir-hi i donar cada any, entre altres prestacions, sis gallines i dues peces de carn salada al ''pes de Tradós" (sic) per Nadal. 49
la vall de bianya
To see the actual publication please follow the link above