Imatge romànica de la Mare de Déu de Gràcia, de l'església de Sant Pere del Puig. Com moltes altres obres d'art religiós, es va perdre durant l'incendi del temple, l'any 1936. ptes. de multa pel fet de ser capellà, deixant-me en llibertat provisional però sense poder absentar-me. I jo (tanoca) no em movia, creient-me que seria cosa de pocs dies. Però el IS d'agost pujaren dos taxis, un cap a Sant Pere i l'altre a aquesta per a detenir-nos ... ... uns per un cantó i els altres per un altre, marxarem corrent; jo a amagar-me en un camp de blat de moro des d'on només veia la torre de l'església, fins que passada mitja hora vaig veure, amb sorpresa, com venia cap a mi la dona del campaner, plorant, la qual havia vist on m'amagava i, trobant-me, digué que els milicians em demanaven, que havien anat a berenar a ca l'Enric, però que dintre d'una hora tomarien a buscar-me ... ... em vaig despedir de tots i cap al bosc; quan passava pels camps de la Torre vaig sentir trets i soroll de cotxes; ajupint-me enmig de les bardisses com una merla, vaig veure que un auto anava cap a Sant Pere, suposant que l'altre anava cap a casa meva. Al meu amic de Sant Pere, Rev. Joaquim Masoliver i Canal, que el dia de l'incendi marxà i que la primera vegada que hi havia anat l'auto no hi era, ara, quan tornen, el troben que venia de l'hort amb un pebrot per a sopar; i quasi no tingué ni temps d'acomiadar-se de la seva mare que l'agafen i el fan pujar a l'auto, amb el pretext d'anar al comitè, i a la poca estona ja l'havien afusellat en la carretera de Sant Cosme, de Begudà, prop de les Tries, després d'haver-lo martiritzat bàrbarament, segons es desprèn de l'exhumació . ... Vaig passar tota la nit en vetlla i de matí vingué un jove, dient-me que hi 'havia ordres d'afusellar els sacerdots i que, per tant, romangués amagat. Vaig anar al bosc, fins a les dotze del diumenge 16, i vingué el meu germà i ens posarem d 'acord per tal d'entrar a Olot de nit, la qual cosa s'aconseguí després de mil sobresalts". Mn. Esteve Soler estigué amagat a Olot fins al mes d'abril de 1937. Una dona li féu arribar diners per a pagar el guia que va conduir-lo a França, on arribà després de caminar durant dues nits i quan portava ja vuit mesos immobilitzat dins un pis. Foren trenta-vuit els que en aquella ocasió, sense ensurts, arribaren a la Manera, des d'on van ser traslladats a Perpinyà . Quan es tornà a fer càrrec de la parròquia, l'església de Santa Margarida de Bianya estava molt destrossada. Per això es començà a dir la missa dominical a la capella privada de la Riba. A poc a poc, i amb l'ajut econòmic del veïnat, s'aconseguí esborrar en pocs anys els desperfectes causats per aquells que havien profanat el temple, però no es pogué pas recuperar, és clar, el valuós patrimoni artístic que havia estat pastura de les flames. 81
la vall de bianya
To see the actual publication please follow the link above