L'estiu de l'any 1950, la imatge de la Mare de Déu de Fàtima, que es portava de poble en poble, arribà a les parròquies de Bianya, en les quals tingueren lloc benvingudes populars i actes piadosos als quals foren expressament convidades les autoritats locals. La mobilització organitzada pel clergat fou rellevant; la gent enflorà les tartanes, bicicletes i altres vehicles utilitzats per al seu desplaçament fins als temples i, àdhuc, es penjaren garlandes. A I'Hostalnou s'aixecà un arc en homenatge a la Verge, amb despeses a càrrec de l'Ajuntament. Aquella dècada dels cinquanta es caracteritzà per una gradual recuperació econòmica, amb la consolidació d'uns negocis que acabarien per ser florents. L'Ajuntament de la Vall de Bianya invertí 90.800 ptes. en la construcció del pont de Capsec i els ponts-palanca de la Canova d'en Riba, Sant Martí de Solamal i la vall del Bac, inaugurats entre 1950 i 1954. Augmentà el nombre de motocicletes i s'avançà en la mecanització del camp i en l'explotació ramadera, la qual cosa coincidí amb el despoblament de les zones rurals més endarrerides, com la vall del Bac. El "yugo y las flechas" van ser posats a l'entrada i sortida de les poblacions, i d'acord amb alguns suggeriments governamentals els ajuntaments bianyencs contribuïren a actes propagandístics diversos, com els homenatges al papa Pius Xli (1956) i a Calvo Sotelo (1957). Al municipi de la Vall de Bianya, l'any 1956, s'estrenà el servei públic de cotxe fúnebre, tirat per animals de sang. Al final d'aquell decenni i durant els anys seixanta es produí la introducció a les llars dels primers electrodomèstics i, més endavant, de la televisió, que al principi hom anava a veure als hostals. S'asfaltà la carretera de Camprodon i els cotxes anaren substituint els carros i les tartanes. Es feren obres d'urbanització a la Canya, Llocalou i I'Hostalnou, on també va millorar-se l'enllumenat públic; es creà el complex parroquial de la Canya (1968) i s'emprengué la millora urbanística de la plaça Joaquim Burch, de I'Hostalnou (1971 ). Montserrat Reixach fou una de les primeres alcaldesses del país; el seu mandat (1973-1979) coincidí amb la mort del general Franco i l'inici del període de recuperació de la democràcia. Eatando preparando para :recha muy pró.xima , una gr&n concentrac16n en esta Ci u.dad de Ol ot, de t odaa laa Or ganizaciones de F.E.T. y de l as J.O.N.s. de la Comarca, afecta a esta c abeza de Partida 1 y en que 1 s in excusa n1nf5Una , deber4n asistir t odo :s l os Camarades de tu l oc alidad¡ con ant 1c 1pac 16n te ruego o rdenes a to dos sus afiliades , se procur en l as prendas que les tal te de uniforme, para que en su dia puolian as iet ir a est a complet am.ente uniformadoa. Por Di a a , por Espa1la y su Revoluc16n Nuc1onal-S1nd1cal1sta . Olot, 2 de Agosto de 19'}9. Ai\o de l a Vi c toria. AL DE Ofici amb el qual s'exigeix al cap local de FET i de les JONS, de Sant Salvador de Bianya, que els afiliats assisteixin, sense cap excusa, a una concentració prevista a Olot. 83
la vall de bianya
To see the actual publication please follow the link above