actuacions més satisfactòries fou la dels tractaments destinats a eliminar els efectes d'impacte ambiental causats per l'obertura de la variant; s'estengueren 110.629 m2 de terra vegetal i s'efectuà hidrosembra en aquests terrenys i en 61 .081 m2 de desmunts. Aquesta fou la primera vegada que un president de Catalunya visitava la Vall de Bianya, i encara que només fos per unes hores i per un motiu tan concret, l'estada s'ha de qualificar d'històrica. A part tot això, coincidint amb les obres d'obertura de la variant i dels túnels es feren una sèrie de millores que no costaren ni cinc cèntims al municipi, com l'asfaltatge de la vella pista d'accés a la vall de Sant Ponç d' Aulina; la canalització fins a l'exterior de l'aigua de la deu que va ser trobada dins el túnel principal, amb un doll mínim de 800 litres d'aigua per minut; la restauració i la il-luminació exterior de l'esg lésia d'origen romànic que dóna nom a la petita vall, amb una inversió superior als 5 milions de ptes., i una intervenció de neteja i condicionament de la via romana del Capsacosta, pressupostada en 45,6 milions de ptes. Per a la variant s'havia previst una mitjana de circulació de 3.500 vehicles diaris, nombre que ja quedà superat l'endemà mateix de la seva inauguració. El presidenr de la Genera/irat de Catalunya, Jordi Pujol, va inaugurar, per l'ocwbre de 1994, la variam de la C-153 amb els rúnels de la vall de Sam Ponç d'Aulina. Cent anys abans de l'obertura del túnel L'any 1883 estava ja acabada la carretera d'Olot a Sant Joan de les Abadesses, pel coll de Caubet. En contra del criteri dels experts, hi hagué qui defensà des del primer moment que aquesta carretera hauria estat de més bon transitar si s'hagués projectat per Bianya i la vall de Sant Ponç d'Aulina. Cent anys abans que s'obrís el túnel del Capsacosta, amb la consegüent millora viària que ha donat la raó a aquella gent clarivident, la decisió tècnica era encara discutida, tal com queda palès en l'article "La carretera de Sant Joan de las Abadessas ··: "En fe t de carreteras, la de Sant Joan de las Abadessas se pot ben calificar d'ignominia nacional. No som pas molt vells encara, los que recordém la estranyesa y admiració que causa cí la gent que pensan, lo saber que dita carretera quedava enginyada y aprobada ab lo trassat que avuy te". ( ... ) "Algú preguntarà: ¿Es que no hi havía medi de buscar me llor trassat per aquesta carretera? Si hi era y per aixó es més de sentir l'obcecació ó Lo que sigui del enginyer que la plalltejd, qui es fama que fou avisat y fins se nega cí examinar lo nou camí que se li indicava. Passant per la vall de Vianya y pujant per lo coll de la Girona (Sant Pons) s'obbiavan tots aquestos inconvenients. Aquesta última collada esta més de cent metres més baixa que la de Santigosa y La carretera, apart de fertilisar una rica vall y afavorir una munió de parroquias, se desenrotllava en pendents suaus y sempre al soley, condició que tot enginyer de mitjana inteligencia te avans que tot en compte tractantse d'una carretera montanyesa. La distancia era poch major pera resultava menor per quan se podía avansar més camí". A.B.C. (pseudònim de Marià Vayreda i Vila). Setm anari L"Olot(. núm. 32 1. Olot. 21 de gener de I 894. 93
la vall de bianya
To see the actual publication please follow the link above