queden a la part interior del temple, foren realitzats per un tal Ayats, de la Canya, que executà un treball extraordinari, equiparable al d'un bon escultor. Quan tot estigué llest, el13 d'agost del susdit any 1911 es féu la solemne benedicció i inauguració. Als actes, que comptaren amb una nombrosa gentada vinguda de tota la vall de Bianya, hi va assistir el bo i millor del catalanisme conservador comarcal i individus de l'estament polític. Hi havia el diputat a Corts pel districte d'Olot, Pere Llosas; els grans hisendats Joaquim de Solà-Morales (ex-diputat provincial), Pius Mir de Ventós i Josep M. Burch, de la Riba; l'escriptor i agrònom Jaume Maspons i Camarasa, el banquer i home de lletres olotí Josep Saderra i Mata, Salvador Turon i alguns altres, com també "tot el clero de la rodalía y les autoritats locals". El vicari general del bisbat de Girona, Dr. Antoni Llor, fou qui oficià les cerimònies religioses per delegació del bisbe Francesc de Pol. Es beneïren les obres, "se cantaren els goigs de la Transfiguració del Nostre Senyor, se feu professó pel voltant de l'iglesia y se celebrà wz solemne ofici, cantantse la missa del Sagrament, de Ribera, amb acompanyament d'armonium i violins, baix la direcció del mestre de capella d'Olot, mossèn Rufet", escriví el repòrter del periòdic barceloní La Veu de Catalunya, que s'havia desplaçat expressament fins a Sant Salvador de Bianya. Es va cantar, finalment, el tedèum, i el Dr. Llor, des del peu de l'altar, féu un parlament ''ponderant la excelsa acció del senyor Pujador al restaurar tan bellament el temple". Cap al migdia es ballaren sardanes, interpretades per la cobla Els Petits. EI clergat i convidats anaren després a la masia el Puig, "ahont se serví als entaulats en nombre de 30, en una galería espayosa, adornada ab fullatje, un variat y exquisit menú per l'acreditat fondista d'aquesta (Olot), Sr. Aulina", segons contà als seus lectors El Deber. Per la seva banda, l'esmentat diari barceloní explicà que aquella galeria porxada era "coberta de boixos, gallarets y banderes, que, mogudes pel vent se saludaven ab les banderes dels archs y gallarets de baix de l'iglesia". Acabat el dinar, hi hagué un discurs d'agraïment del senyor Llosas, en nom dels allà reunits, al qual va contestar l'amfitrió "ab frases molt modestes y sentides". Isidor Pujador, casat amb l'olotina Pilar Ventós i Casamor, era un metge molt inteHigent i destacat, però acabà per no exercir la medicina perquè disposava d'una gran fortuna i, per tant, no tenia cap necessitat de treballar. Estava vinculat amb el Sindicat Agrícola del Partit d'Olot, que el nomenà delegat seu davant la Federació Agrícola Catalano-Balear, de Barcelona. A la vall de Bianya hi anava sovint amb la família, fent-hi llargues estades, i junt amb el seu fill Josep M. s'entretingué a efectuar diverses provatures, amb les quals, com sol passar en aquests casos, es feia més savi que ric. A la Coromina hi muntaren un veritable museu d'història natural, així com un laboratori químic per a estudiar i millorar l'agricultura de la zona. També hi havia una cargolera a gran escala, com cap més altra n'existia al nostre país, en la qual es criaven experimentalment uns magnífics cargols bovers, molt grossos. Arribaren, fins i tot, a tenir-hi, a la casa, una mena de petita granja de cucs de seda, amb un resultat final gens beneficiós. EI senyor Isidor va fer diversos viatges a l'estranger, el més destacat dels quals fou a l'Extrem Orient, de 1'11 de desembre de 1924 al 21 de març següent. Viatjà amb el vapor "Legazpi" i féu un recorregut de més de quaranta mil quilòmetres. Visità Port Saïd, Suez, Colom bo, Singapur, Manila, Hong Kong, Yokohama i Xangai. D'aquest viatge en deixà escrites unes impressions, amb comentaris i anècdotes, plenes de dades i referències sobre allò que havia vist i sobre els ancestrals costums establerts en els llocs visitats. Isidor Pujador va morir a Barcelona el 26 de desembre de 1934. 67
la vall de bianya
To see the actual publication please follow the link above