Savalls en la darrera de les guerres carlines, la qual cosa feia que comptés amb un ampli repertori de fets i anècdotes viscudes junt al cabdill, tot el qual contava apassionadament als convidats de la família. Referint-se a Records de la darrera carlinada, Galwey diu que el primer dels tres grans episodis en què es basa el llibre el mateix Marià Vayreda "ens el contà a Vianya". També va trescar per la vall de Bianya el director de l'Escola de Belles Arts d'Olot, el pintor Josep Berga i Boix. Amb els Vayreda l'unia una sòlida amistat i és lògic que, quan venien els pintors barcelonins, ell també participés d'aquelles excursions que, a part la contemplació de la bellesa del paisatge i de prendre apunts per a les creacions artístiques, servien per a conversar i intercanviar opinions sobre els corrents artístics del moment i parlar de cultura i de les contínues vindicacions catalanistes. Però hi ha un altre fet que, per ell mateix, ja justifica l'interès i la presència de Berga i Boix, conegut també com l'avi Berga, en les contrades bianyenques: el seu germà Antoni s'havia casat, pel setembre de 1879, a l'edat de 28 anys, amb Rosa Jordà i Soler, de can Jordà, de la Vall de Bianya. La partida matrimonial concreta que el casament se celebrà a l'església de Sant Pere del Puig i que la mare del nuvi, Peronella, era bianyenca d'origen, del Clot. Sabem que Antoni Berga i Boix, llaurador d'ofici, va morir per l'agost de 1932. Va ser alcalde de Capsec (Vall de Bianya) en el bienni de 1900-1902, i posteriorment va exercir com a jutge de pau del municipi. Josep Berga i Boix (1837-1914) va destacar també com a literat. Escriví en la premsa olotina de la seva època i és autor de ''En lo petit tros de mon que he visitat, me he ficsctt sempre en los cementiris y, menos lo de Santa Margarida de Bianya, no n 'he trobat cap de tan artístich com lo de Olot ... ... ¿ Y sabé u perque m'entussiasma'l cementiri de Santa Margarida de Vianya? Perque'ls xiprers no hi son arrenglerats com los quintos; perque allà la naturalesa s'imposa y es la reyna; perque la mà del home no ha transformat las cosas posadas pe'/ mateix Deu, no perque resultin monótonas y pesadas, sinó perque l'home'n scípiga traure partit y adomarlas ajudant cí la naturalesa ... " '"Lo cementiri de Olot". anicle de Josep Berga i Boix publicat a COiot(. núm. 485, del 14 de març de 1897. diverses narracions llegendàries, publicades majoritàriament a El Deber, algunes de les quals estan relacionades amb les terres de Bianya: La peljada del diable (publicada així mateix amb el títol de La potada del mal esperit), Lo Roser de Socarrats (que donà a conèixer a Lo Geronés, l'any 1895), En Pau Bertran (llegenda referida a la casa i propietat del Bertran, de la vall del Bac) i L'ermità de Sant Miquel del Mont. Paismge de la vall de Bianya, on J. Vayreda va pi mar alguns dels seus quadres. 61
la vall de bianya
To see the actual publication please follow the link above