Castellfollit de la Roca, mentre altres escamots ocuparen la serra de Sant Miquel del Mont i els tossals propers a Olot. El general Francesc Sa valls, que dirigí l'operació, s'instaHà al mas Ventolà, zona on, junt amb la veïna del Coll, s'havien obert trinxeres i coHocat els canons. Martínez de Campos havia vingut amb el propòsit de foragitar els carlins d'una vegada per sempre. Per a respondre les hostilitats carlines que es feien des de la serra de Sant Miquel del Mont, que esdevenien causa de contínues molèsties a la vila d'Olot, havia fet instaHar potents canons dalt el Montsacopa, des d'on es disparaven granades que traspassaven la muntanya i rodolaven, sense esclatar, per la vall de Bianya. El 21 de març, diumenge de Rams, cansat de la caparrudesa carlina, Martínez de Campos desplegà les seves forces en dues divisions, una per la vall de Bianya i l'altra cap a la serra de Sant Miquel del Mont, atacant per dos flancs les posicions dels carlins. La lluita fou ferotge i sagnant. El cim de Sant Miquel del Mont fou ocupat pels alfonsins, però el brigadier Francesc Huguet, en un moment de gallardia, tornà a apoderar-se'n després d'haver quedat lleugerament ferit. Al final, la victòria d'aquest F oc del Ram fou per als carlins, ja que els governamentals van replegar-se i cercaren protecció dins les muralles d'Olot. L'escamot de Castellar de la Muntanya, en sentir els trets dels fusells i les canonades, baixà ràpidament i es dirigí cap al lloc de l'acció, a la pairalia de la Riba, d'on, s'hagué d'escapar, malalt i ferit, el comandant Angel Vilahur. Els carlins travessaren amb perilll'Hostalnou, on una bala perduda ferí lleugerament el corneta, un nen d'uns 15 anys, mentre tocava el senyal d'atac. Els governamentals perderen aquest combat; els components de l'escamot carlí van anar, després, fins a l'església de Santa Margarida de Bianya, en el cementiri de la qual trobaren els cadàvers de tres companys d'armes: Jaume Corominas i Corominas, de 63 anys, natural de Cornellà, músic major del 1r Batalló de Girona; Joan Sala i Guardiola, de 23 anys, de Banyoles, i el capità Paulí Domènech i Mulleras, de 25 anys. A aquests herois de la causa carlina, com també a Antoni Sans i Llor, de 18 anys, de l'Espluga de Francolí, mort el1874, enterrat així mateix en aquest cementiri, va dedicar-se la làpida amb motiu de la Festa dels Màrtirs anteriorment esmentada, instituïda per Carles de Borbó en la diada del10 de març de cada any. A mitjan setembre de 1875, uns sipaios olotins sorprengueren als Hostalets del Capsacosta la ronda carlina de Bianya i degollaren un dels capturats; per altra banda, els dos duaners carlins del Capsacosta (que eren pare i fill) foren capturats i morts, esclafant-los el cap, per uns compatriotes seus, de Castellfollit de la Roca. Els veïns, després, van enterrar-los a Sant Salvador de Bianya. Vista de la serra de Sam Miquel del Mom i del sector de Santa Margarida de Bianya, escenari d'w1 dels episodis de la Tercera Guerra Carlina. 59
la vall de bianya
To see the actual publication please follow the link above