hau ra de tenir de continuo", i també "vi de Emporda y altres parts que sera menos bo a dos diners me nos la mesura". L'hostaler estava obligat a posar "señal en dit Hostal, o ab post o ab ram ", i a l'establiment també hi podia tenir i vendre vi blanc i malvasia. Gaudia de "franquesa de bagatges, somatent y fer guardas sino es fins a cap de terme", i podia estar tranquil quant a la competència, ja que ningú, dins la Vall de Bianya, no podia comprar ni vendre vi a una mesura inferior al mig mall al. Els regidors bianyencs recordaren també la prohibició d'anar a oferi r-ne "en los aplechs, y Congressos de dita vall, sino en llurs casas, y encara no pugan mig mallal de vi repartir/o ó beurerlo en comunio diferents personas per ser en frau dels emoluments de dita Vall". Tant l'hostaler com el taverner (per al qual existien un es clàusules similars, en la qüestió de proveïment i venda) estaven autoritzats a despatxar-ne, a cartons, a "aquellas personas que lo voldran per llur propia familia, y no altrament". L'arrendatari, a més, estava obligat a matar i La Pineda era un alrre amic hosral, que es rrobava al cosr(l de la via romana, camí del Capsacosra. vendre carn d'ovella i d'anyell "en son temps en los Dissaptes a la tarda al preu se vendra en la carniceria publica de la vila de Olot", mentre que en la resta de dies podia vendre facultativament l'altra carn que considerés oportuna, sempre que fos bona. L'Ajuntament subhastà també, per al període de quatre anys, la gabella (magatzem), amb el dret i l'obligació "de vendrer oli, pesca salada a la menuda, y tot genero de especies en la Vall de Biaña", arròs i vinagre inclosos, que s'havien de despatxar d'acord amb el "preu regular que se vendran en la vila de Olot". Les clàusules eren similars a les abans esmentades per a l'hostaler, però no es podia exigir cap pagament de drets per compra d'oli (talment com passava amb el vi) als eclesiàstics, batlle i regidors "ni altres personas que per privilegi los competesca semblant exempcio". L'arrendatari podia també tenir gabella en tres punts del municipi, concretament als mateixos on podia obrir-se hostal. En la demarcació municipal de Sant Salvador de Bianya les coses es feien si fa no fa igual. Per l'agost de 17 45 es donà a conèixer "por los lugares acostumbrados el pregon tocante al arrendar la venta y consumo del aguardiente comun, anissado, resolies (el resoli era un licor compost d'aiguardent, sucre i un ingredient olorós) de todas especies", inclosa la mistela. El propòsit sempre era el mateix: proveir les arques comunals amb els diners que s'obtenien de l'impost que s'aplicava als gèneres. 47
la vall de bianya
To see the actual publication please follow the link above