Santa Llúcia de Puigmal i de Sant Ponç, la qual cosa origina el naixement de la que s'anomena, a partir d'aquí, riera de Bianya. Rep aquesta, per la dreta, la riera de Santa Margarida, que neix a curta distància de la casa pairal de l'Espunya, a uns 800 m d'altitud. Passa a prop de les masies de la Vila i la Torre, més avall deixa a l'esquerra el nucli de I'Hostalnou i acaba el seu curs al peu de la carena de puig Solana, a curta distància de la Canova de la Riba. La riera de Bianya corre zigzaguejant per la plana i, ja en el sector de Capsec, rep l'aigua dels torrentals que davallen de la serra de Sant Tomàs, a l'extrem llevantí de la serra de Malforat, i el torrent de Capsec, nascut al coll de Passa-serres. Després, sempre en direcció cap a orient, la riera de Bianya passa per sota el pla de Gibrella i mescla les seves aigües amb les del Fluvià a Sant Joan les Fonts. La riera de Riudaura inicia el seu tram bianyenc un xic més enllà del barri olotí de l'Hostal del Sol, al peu de la muntanya de Sant Valentí. El seu tortuós curs marca la línia divisòria amb Olot, primer, i amb Sant Joan les Fonts a partir de la capella de la Mare de Déu de l'Esperança i la Canya. S'obre pas, en aquest tram, entre les laves volcàniques del pla d'Olot fins més enllà del nucli de Llocalou, i un xic més avall del Les aigiies de la riera de Riudaura, que marca part de/límit de/terme municipal de la Vall de Bianya amb Olor i Sant Joan/es Fonts, s'esmunren entre roquissars de basalt. Molí de Roquer s'ajunta amb la riera de Bianya. El Fluvià, per la seva banda, té un curt recorregut pel municipi de la Vall de Bianya, entre l'enclavament urbà de la Canya i l'antic veïnat de les liles. Al marge esquerre del riu, a la Canya, hi ha algunes indústries i una zona d'arqueologia industrial, amb restes de les fàbriques que aquí hi hagué assentades per tal d'aprofitar la força de l'aigua però que quedaren molt malparades per l'aiguat de 1940. L'altra conca hidrogràfica és la de la riera de la Vall del Bac, que neix en la zona muntanyosa de ponent que limita amb Sant Pau de Segúries. Travessa tota la plana torçant cap aquí i cap allà, i deixa el municipi en la zona dels engorjats del Bosc del Quer. La riera de la Vall del Bac és considerada, des de temps reculats, la capçalera del riu Llierca, afluent del Fluvià. A la riera de Carrera se li uneixen, al collet de Colldecarrera, els torrents que baixen pels pendissos de solell del Montmajor (1.075 m) i del Montpetit (898 m) i de l'obaga de Castellar de la Muntanya. El torrent de To ralles i la mateixa riera de Carrera, que s'escola per la vall, marquen amb els seus cursos bona part dels límits municipals amb Montagut. Fonts bianyenques importants Font de Belló Font de la Boada Font de Colldecarrera Font del Coll del Casal Font del Colomer Font de l'hostal de la vall del Bac Font dels Joncars Font de Nadal Font del Nesprer Font de l'Obi Font del Padrí Font de Passa-serres Font de Resclusanys Font del Sagué Font de Sant Salvador Font dels Solans Font de la Torre Font del Totx 39
la vall de bianya
To see the actual publication please follow the link above