anar en processó fins a Sant Ponç d'Aulina "sempre que se veyan ab alguna forta necessitat com de sequedats, inundacions de aygua o altre conflicte". L'any 1936, en esclatar la Guerra Civil, l'església va ser incendiada i els murs de pedra quedaren completament negres; per això, quan es restablí el culte, a tothom li semblà bé d'enguixar-la de dalt a baix, i en aquest estat s'ha mantingut de llavors ençà. Al peu de la muntanya, en un terreny que queda entre la masia la Coromina i la pista que mena a l'església, brolla la font del Padrí, una de les més conegudes de la vall de Bianya. Sobre el nom de la font, gravat en una làpida de pedra, hi consta l'any 1822; al damunt hi ha un baix relleu amb una representació de la Mare de Déu amb el Nen als braços, obra de J. Roqué. Pocs metres més enllà, a la mateixa paret del marge, hi ha una altra làpida amb aquesta inscripció: "En memòria dE?I 28 de maig I de I MCMVII". Es la data en què va morir, a la Coromina, el doctor Pere Pujador i Graells, el cap d'aquesta nissaga. La finca havia estat pertinença del bianyenc Francesc Bertran, la vídua del qual, Anna Maria Martí, es casà, l'any 1702, amb l'olotí Esteve Santaló, doctor en medicina. Els seus descendents s'emparentaren amb els Bolòs i els Ventós, conegudes famílies d'Olot, i finalment la Coromina va ser donada, per raó de dot, a Pilar de Ventós i Casamor, que es casà amb el metge barceloní Isidor Pujador i Faura. Conèixer món fou una de les grans dèries d'aquest home, que va enviudar molt aviat. Entusiasmat per la diversitat L'església romànica de Sam Martí del Clot va ser modificada en èpoques posteriors. El Dr. Isidor Pujador, mort l'any 1934, va convertir la Coromina en un centre d'e,\perimentació agrícola. arquitectònica observada durant els seus viatges, decidí l'ampliació i la reforma de la Coromina i optà per l'eclecticisme, o sigui, per barrejar-hi elements estilístics diversos, tendència que es donà en la segona meitat de la dinovena centúria i que coexistí després amb el modernisme fins ben entrat el segle XX. Isidor Pujador i el seu fill Josep Maria destinaren part dels seus cabals a fer de la casa un centre de provatures camperoles, sense que l'èxit els acompanyés gaire. La convertiren, ja en el primer decenni del segle XX, en un autèntic museu d'història natural i hi muntaren un laboratori d'anàlisis químiques amb l'objectiu de millorar la producció agrícola en les seves finques. Fins i tot hi instal-laren una àmplia cargolera, per a la cria de cargols en gran escala, que fou una de les primeres experimentacions catalanes en aquest tipus d'explotació. Van dedicar-se, també, a la cria de cucs de seda. 31
la vall de bianya
To see the actual publication please follow the link above