monacal sobre l'església de Sant Salvador de Bianya i les seves sufragànies. Vint anys més tard, el 24 de novembre de 1170, tingué lloc la consagració de la nova església, l'actual, de Sant Salvador de Bianya per part de Guillem de Monells, bisbe de Girona i germà de Po nç, l'abat santjoanenc que, des de 11 65, era també bisbe de Tortosa. En els segles XVI I, XVIII i XIX el temple va ser reformat i ampliat. El campanar d'espadanya es convertí en torre (hi ha gravat l'any 1615 en un dels carreus) i s'afegiren les capelles laterals i la sagristia, que té accés directe amb la rectoria. La capella del Roser, a la banda de migdia i amb les parets unides a la casa rectoral, va ser feta per Salvador Callís l'any 1851, segons consta en una llosa que hi ha al terra. En la parròquia de Sant Martí del Clot tretze masos pagaven censos al monestir santjoanenc i eren trenta-sis els focs de pertinença de l'abadia en el territori de Sant Salvador de Bianya i Sant Ponç d'Aulina. L'any 1342, per altra banda, l'abat Ramon de Bianya va comprar al rei Pere lli el Cerimoniós el mer i el mixt imperi, amb l'alta i baixa jurisdicció, de Sant Salvador de Bianya, Sant Ponç d'Aulina, Santa Llúcia de Puigmal i Sant Martí de Tornadissa (o del Clot), reservant-se el monarca la jurisdicció criminal. Però en el segle XV la corona s'apoderà de la jurisdicció civil que l'abat exercia en tots els territoris sotmesos al monestir, que, secularitzat i convertit en col·legiata, continuà rebent sota l'administració d'un batlle les pensions corresponents a l'antic domini sobre algunes terres i immobles. A la primeria del segle XIX encara existia la batllia de Pinoses, perceptora dels censos dels masos Canal i la Vi lotxa, malgrat que no tenia ja ca'p vincle, des de mitjan segle anterior, amb el vell cenobisan~oanenc . Amb una economia basada principalment en l'explotació agrícola, ramadera i del bosc, a la darreria del segle XVIII hi havia 191 habitants en el terme municipal, amb els veïnats de Pladebeia i de Farró inclosos, nombre que augmentà progressivament en les dècades següents fins a arribar als 528 de l'any 1860. A partir d'aquí s'inicià un descens demogràfic que ha perdurat fins a l'època actual. Al principi del segle XX hi havia 85 cases habitades i el padró era de 346 veïns. Cases importants de la zona són el Callís, que presideix una bella raconada, i el Puig, situada sobre un tossal muntanyenc des d'on es contempla una plàcida vista panoràmica. Finestra de l'absis de l'església de Sant Salvador de Bianya, l'edifici romà11ic més important de tot el terme municipal. La fotografia fou feta el1916. 25
la vall de bianya
To see the actual publication please follow the link above