Mercalli, es trobaven les esglésies de Sant Feliu del Bac, Sant Andreu de Porreres i Sant Miquel de la Torre, a la vall del Bac, i la de Santa Maria de Castellar de la Muntanya. La de Sant Martí de Capsec estava "totaliter prostratam et in ferram destructam," però ja se n'havia bastit una de nova "circa dictam ecclesiam aliam ecclesiam substituta m". La de Santa Margarida de Bianya es trobava "dirutam in sua majori parte" i la feligresia, també en aquest cas, s'havia afanyat a aixecar una barraca o lloc cobert, on s'erigiren uns altars per al culte. Molt malparada havia igualment quedat Sant Pere del Puig, "totaliter diruta propter terremotum," i la propera de Sant Martí de Solamal es trobava, així mateix, segons la crònica de la visita pastoral, "totaliter destructam", de manera que això afavorí que durant un llarg període d'anys aquesta fos l'església més pobra de tota la va_l l. El temple de Sant Salvador de Bianya estava en les mateixes condicions; el cataclisme l'havia destrossat del tot i el rector, Guillem Spinalb, celebrava les funcions del culte en una cabanya habilitada per a aquesta finalitat. En aquest cas, e l bisbe manà que en el termini d'un any es traguessin els enderrocs i donà dos anys per cobrir de nou l'església. Això vol dir que la definició de destrucció total, que es repeteix en un i altre lloc, no s'ha d'interpretar necessàriament al peu de la lletra, sinó que els danys consistiren, més aviat, en l'esfondrament de la volta, la caiguda d'un o més llenços de mur i la destrucció d'altars i d'objectes litú rg ics, de manera que l'edifici havia quedat inutilitzat, destruït, per al culte. Sant Ponç d'Aulina i Sant Andreu de Socarrats es trobaven exactament igual, no aptes per a les pràctiques pietoses. Les reconstruccions, mantenint la planta i l'estructura romànica dels edificis, es portaren a terme en qüestió de pocs anys, d'acord amb les possibilitats d'una feligresia reduïda que havia d'afrontar també les penúries de la situació adversa d'aquells moments. La inscripció que hi ha a la clau del dovellatge de la porta d'entrada de Sant Martí del Clot o de Tornadissa és un testimoni únic d'aquest període. Fou gravada d'una manera força tosca, amb un redactat no gaire brillant i emprant-se abreviatures, tot el qual dificulta la lectura. Diu, segons una traducció arranjada: "Com la present església fou destruïda per raó dita terratrèmol l'any MCCCCXXV/11, los prohoms de la parròquia tornaren la dita obra l'any MCCCCXXXVIIII. La mà d'obra ha duta Francesc M. Coromina del Clot, òbit; la mà d'obra féu en Pere de Massegur de la Pinya. 1439. " lnscripci6 que parla de/terratrèmol de l 'any 1428, gravada a la clau del dovellatge de la porta de Sa 11t Martí de Tornadissa. 17
la vall de bianya
To see the actual publication please follow the link above