punta de llança, també de ferro, tot el qual constituïa un lot d'interessants vestigis d'una necròpoli d'incineració tumulària, on s'haurien efectuat enterraments cap a l'any 625 aC, dins la primera fase del període de la cultura hallstàttica. Hom té per segur que a la vall de Bianya hi havia la cubeta d'un llac o embassament bastant gran, l'existència del qual quedà perpetuada amb les velles denominacions de Cubilistico i Cubilucus siccus (Capsec), com també amb la de Librela (pla de Gibrella). La zona hauria estat ocupada pels castellani, més concretament per la tribu dels sebendwwm, establiment ibèric que no sembla pas que fos gaire important. Pel juliol de 1908, a l'anomenat Clot Fondo de la Riba, a l'Hostalnou, en obrir-se un camí carreter es va trobar la meitat inferior d'una gerreta de ceràmica de color gris, de característiques emporitanes. La inexistència de la part superior de l'atuell impedí, ja llavors, que es pogués precisar si era de procedència grega o romana. La romanització, iniciada a partir de l'any 218 aC, es degué produir sense gaire resistència per part dels indígenes, que anaren adaptant-se a les estructures de la nova colonització imperial al mateix temps que n'assimilaven la seva cultura. Han arribat fins als nostres dies la via romana del Capsacosta i les restes, ja gairebé del tot desaparegudes, de la talaia de Sant Miquel del Mont. Aquesta torre, de planta quadrada però de reduïdes dimensions, tenia un clar caràcter defensiu i de senyalització que es completava, sembla, amb una funció religiosa. Antoni Noguera creu que hauria estat dedicada a Mercuri, invocat pels caminants, i insinua la possibilitat que la talaia s'hagués bastit damunt un lloc sagrat dels aborígens, d'acord amb el costum romà d'adaptar llurs divinitats a les tradicions religioses autòctones, pràctica que uns segles més tard també seguiria el cristianisme. Segons alguns estudis, els romans instaHaren a la vall de Bianya unes vil·les que constituïren el fonament de les grans masies actuals. En aquest sentit, els llocs de Capsec, Santa Margarida de Bianya i Sant Martí del Clot haurien esdevingut establiments destacats, fins que l'adscripció forçosa dels pagesos a la gleva derivà en agitacions arreu del país que facilitaren, a partir del segle III, les invasions bàrbares. Res se sap de l'època visigòtica; és evident, però, que els invasors optaren per mantenir els sistemes existents i adoptaren el llatí com a llengua, de la mateixa manera que abandonaren l'arrianisme per abraçar la fe cristiana. A la façana de la casa de Sobeies hi ha un antiquíssim baix relleu, en forma de capitell i amb uns elements decoratius molt simples, que molts estudiosos han catalogat com del període visigòtic, relacionant-lo, força sovint, amb l'església de Sant Andreu de Socarrats anterior a l'actual. Una de les dues molars de mamut que van ser trobades, al final del segle XIX, a la vall de Bianya. 11
la vall de bianya
To see the actual publication please follow the link above