Alçat de la torre de Can Xec, de Sant Joan de Palamós. Els conceptes de pirata i de corsari són ben diferents però molt sovint s'han barrejat perquè la pràctica de les dues activitats va ser confusa des del començament. La història de ·la 1pirateria és gairebé tan antiga com la de la marina. A l'edat mitjana la pirateria va créixer a les costes catalanes, sobretot quan els musulmans es van apoderar de les illes Bélears i més encara quan van ser expulsats pels reis d'Aragó. Per això, doncs. perquè els perills eren constants, calia escollir bé els llocs on emplaçar els nous pobles i fortificar-los. Palamós, com tants altres pobles del litoral, va ser una vila fortificada, però avui no en queden restes visibles. De la necessitat de protegir-se dels atacs dels pirates van sorgir les torres de defensa de les masies. La seva funció era la de vigilar i comunicar-se les unes amb les altres i servir de refugi a la població en casos extrems. Els senyals de fum, les fogueres nocturnes, les campanes, el so repetit del corn marí i els usuals crits de "via fora" o "moros a la costa" eren els sistemes per comunicar-se. A Palamós resten nou torres dempeus: la Torre Mirona, la de la Pietat, Mas Juny, Mas Pepó, Torre Ribes, Mas Agustí, Mas Oliver, Mas Xec i Mas del Vent. A més les restes malmeses de la torre .. del Mas Canyet. Els pirates eren sobretot algerians i turcs, però també hi havia genovesos, pisans i fins i tot catalans. Un dels • •
palamos
To see the actual publication please follow the link above