El pintor barceloní Josep Maria Sert (1874-1945), el muralista català de més personalitat i un dels artistes més universals del segle XX, adquirí l'any 1929 propietats a la Fosca i Castell. El mas Cama va ser restaurat pel seu nebot Josep Lluís, capdavanter de l'arquitectura internacional, i es recuperà el nom primitiu de Mas Juny. El lloc esdevení de la mà del pintor i la seva esposa, la princesa russa Mdivani, un centre de trobada de les élites més cosmopolites del continent: intel·lectuals, artistes, polítics, aristòcrates, com Francesc Macià, Barbara Hutton, Paola Negri, Ventura Gassol, Marlène Dietrich, Francesc Cambó, Juan March, el baró de Rotschild, Salvador de Madariaga, Coco Chanel, Visconti ... La llista és extraordinàriament llarga. Tot aquest ambient arribà a la rodalia i se n'expliquen esdeveniments i anècdotes a hores d'ara llegendàries. Dos palamosins estigueren vinculats a Sert: l'industrial Joan Mir i Dídac Garrell, el seu administrador i alcalde republicà, que va ser víctima de la repressió franquista, malgrat la intercessió del seu patró. Salvador Dalí i Josep Pla han deixat constància del seu pas pel Mas Juny: "El pintor Josep Maria Sert, home que posseïa una veritable imaginació jesuítica espanyola -funda esplèndida que l'envoltava talment un escafandre d'or-, tenia una casa a tres hores de Portlligat, el mas Juny, el lloc més pobre i luxós d'Europa. Amb Gala, anava sovint a passar-hi unes quantes setmanes. AI mas Juny, hi anava a parar tota la colla que jo coneixia a París, i allí, cap al final de l'estiu, es visqueren els últims dies feliços de l'Europa de postguerra -feliços i alhora de "qualitat" intel·ligent. Tot això no és, avui, sinó un record nostàlgic d'uns temps passats. "Aquest període d'encant estival, dins el marc de les sardanes i les festes comarcals de la Costa Brava, va acabar amb l'accident sofert pel príncep Alexis Mdivani i la baronessa von Thyssen, morts en un Rolls-Royce a la carretera de Palamós a Figueres. Roussie, germana d' Alexis Mdivani, havia de morir de pena a causa d'això quatre anys més tard. Perquè sapigueu com jo m'estimava aquell ésser, només us diré que s'assemblava -eom s'assemblen entre elles dues "perles de mort"- al retrat d'una jove · de Vermeer de Delft, existent en el Museu de l'Raia. "Cal no jutjar amb massa frivolitat aquella Europa "insoluble" i súper-romàntica. Es podria esperar un segle que es produïssin novament uns tals éssers. Moriren surrealistes i fins i tot dames de societat a causa dels seus sentiments. Certs polítics professionals no farien tant en les proves venidores. I d'aquesta barrija-barreja de luxe, confusió moral, promiscuïtat sentimental i experiments ideològics estesos fins a l'extrem d'esquinçar totes les vísceres de l'elegància i la raça de cadascun de nosaltres, molt pocs estaven destinats a sobreviure; car l'Europa que estimàvem s'esfonsava entre les ruïnes de la història contemporània - ruïnes sense record i sense glòria, enemigues de tots nosaltres, que érem supremament -i heroicament-antihistòrics!" DAlÍ, Salvador: Vida Secreta de Salvador Dalí. Dasa Edicions, Figueres, 1981 , pp. 365-366.
palamos
To see the actual publication please follow the link above