personatges més temuts va ser el turc Barba-rossa, el qual atacà i saquejà Palamós l'octubre de 1 543. El saqueig de Palamós ha estat qu<;~lificat com el desastre més atroç fet per la pirateria a Catalunya. El notari palafrugellenc Antic Bruguera!, el qual va participar directament en la fallida defensa de la vila, va explicar La torre de defensa de la Pietat és un bell testimoni d'una època en què no s 'hi valia a badar, al contrari, calia observar molt, i molt bé; aleshores la solidarilat entre els veïn s era una necessitat. d'una manera exacta i crua la destrucció de Palamós. Conta Bruguera! l'arribada de 20 galeres i "tres fustes" de turcs que, després d'haver arruïnat Niça i Roses, se situaren a les Medes i des d'allà s'endinsaren dins la badia. Quan els palafrugellencs van arribar a Sant Joan, "ja les galeres batien la vila de Palamós ab grans bombardes, y així batent dita vila nosaltres ennarem en dit·a vila y no trobarem sina vint y sinch homens de Palamós, y ensemps ab ells batallarem ab los turchs y founos forsat desemparar dita vila, y axí exirem delia molt desmandats". El poble quedà tan malmès que l'any següent es va redactar un conveni signat pels tres jurats i 61 veïns reunits a l'església de Santa Maria en el qual s'establia que els creditors no cobrarien res mentre la vila no fos reedificada i reparada, la qual cosa no es podia fer sense ajudes. El ressò del desastre palamosí de 1 543 va arribar força anys després; segons alguns historiadors, la descripció de la catàstrofe soferta per un "pueblo de la costa de Cataluña" que fa Miguel de Cervantes al seu llibre "La Galatea" no és res més que recordar aquell desastre del qual encara es parlava. La pirateria tenia la seva contrapartida en el cors. El corsari era la persona que, sotmesa a la política d'un estat i obrant en el seu beneplàcit, atacava i robava els vaixells i poblats considerats enemics. A Catalunya, entre 1778 i 1 7 81 , va ser molt usual la defensa de les costes a través de vaixells "armats en cors", i entre els patrons cal esmentar el palamosí Martí Badia, conegut a l'època per "Martinet". El capità Badia actuava en la zona compresa en el triangle entre Palamós, Maó i Bellcaire de llenguadoc, en bones· relacions amb l'armada francesa. 21
palamos
To see the actual publication please follow the link above