22 A ls peus de Montagut i enlairat sobre la riera que forma la vall es troba el Santuari de Nostra Senyora de Bell- lloc, documentat des del s. Xlii. La devoció popular a la Verge i l'arrelament de les anades a l'indret cal vincular-les al fet que, l'any 1 652, la vila de Palamós, greument malmesa per l'epidèmia de pesta que afectava el Principat va fer el vot solemne de pelegrinar anyalment a les ermites de Bell-lloc, la Pietat (Sant Joan) i Sant Sebastià (Llafranc). En el transcurs del temps es generalitzà l'anada davant qualsevol calamitat. Així ho Exterior de /'ermiw i assistents a l'aplec de 1946. testimonia el Llibre de Baptismes de Santa Maria del Mar des del s. XVII (manca d'aigua, etc.), i comptà des d'aleshores amb un capellà custodi. Una figura religiosa important s'uní a l'ermita, Sant Josep Oriol, que hi va posseir un benefici eclesiàstic l'any 1675. Des de llavors ençà sempre més ha restat vinculat a Bell-lloc: de prevere a sant venerat. La capella, com era costum, conservava ex-vots, presents de prometences i llibres de signatures de pelegrins, dels quals es té notícia a partir de 1868. L'edifici actual, restaurat en els darrers vint anys, data de mitjan s. XVIII, i és construït sobre les restes de l'antic monestir desaparegut en el s. XVI. És d'una sola nau amb capçalera carrada, coberta amb volta d'arestes. En el segle passat, amb la desamortització de Mendizàbal, fou venut el santuari, i l'altar, objectes litúrgics i ex-vots foren traslladats a l'església de Sant Joan. Aquest lapsus es va interrompre l'any 1 909, en què immediatament després de la canonització de Sant Josep Oriol es retornà el culte i junt amb la Verge es venerà el beat barceloní.
palamos
To see the actual publication please follow the link above