Pere el Gran, amb finalitats polítiques i econòmiques, va ser el fundador del port. El primitiu moll datava del segle XV. En un document de 1 51 7 es fa referència a Antoni Sastre, "mestre" del port o moll de la vila de Palamós. El 1726, el duc de Sessa i de Baena, senyor de la vila, va autoritzar el contracte de les obres de reparació del moll al mestre d'obres barceloní Josep Prats. En aquest cas, el duc va fer manament exprés que la pedra necessària fos extreta de la pedrera de darrera del Castell, entre el Pedró i sa Punta d'Es Molí, la qual va proveir la resta d'obres fins al contemporani moll nou. Les reformes del segle XVIII es mantingueren durant dos segles, però van ser sempre parcials i insuficients. El port va restar durant molt temps abandonat i es va mantenir en unes condicions mínimes, però no suficients per a una població que progressava econòmicament i que podia canalitzar el comerç d'una comarca. L'any 1821 es varen enfrontar Sant Feliu de Guíxols i Palamós per tenir el port. Davant les opcions de construcció del moll de Sant Feliu o d'engrandiment i millora del de Palamós, la Diputació va triar l'opció palamosina. Les dues obres no es consideraven viables econòmicament. Malgrat aquesta decisió, el port va continuar igual durant tot el segle XIX i, segons Pascual Madoz, a mitjan segle "el A la platja dels Miradors es desembarcaven les mercaderies amb l'ajut de barcasses amples i, sobretot, d 'uns homes amb un ofici desaparegut tal com era abans: els camàlics.
palamos
To see the actual publication please follow the link above