84 L a tradició musical palamosina arrenca de la constitució de la primera cobla l'any 1843, integrada per quatre instrumentistes al so de tibles, coixinera i flabiol. Cal valorar l'efecte beneficiós que representava per a la formació musical l'establiment d'un organista mestre de capella a la parròquia de Santa Maria del Mar, on es van iniciar bona part dels instrumentistes locals. De 1 880 a 1 890 actuaven les orquestres d'Enric Casademunt, Enric Casas i el Paixero. A la darreria de segle es El mestre Paixero D'entre els músics palamosins cal destacar per la seva representativitat la popular figura de Josep Casanovas (a) Paixero (1852-1940). Es formà a la capella de música parroquial. Als JO anys debutà com a flautista i en poc temps dominà els intruments de la cobla. Amb 15 anys dirigí una coral promoguda pel poeta Francesc d'Asís Maru/1. Campaginà l'activitat musical amb l'ofici de taper. S 'establí uns anys a Épernay i Reims, on ingressà per oposició a la Banda Municipal i esdevingué director del cor ciutadà i promotor d'una coral de tapers catalans. El 1888 va ser un dels fundadors de la Principal de la Bisbal. Fou un decidit impulsor de la música a Palamós, on dirigí les societats corals, fou organista i fi¡ ndà l'orquestra El Pentagrama. Va compondre cançons, fantasies, caramelles, obres vertebrà el moviment coral, que ha esdevingut un vessant ben arrelat, amb la creació del Cor El Progrés l'any 1 891 , plenament vigent a hores d'ara, i el 1 91 3 l'Orfeó Aucellada. Integrats bàsicament per tapers i pescadors, que alhora instituïren espontàniament colles que conrearen l'havanera i la cançó de taverna fins a temps recents, com les polifòniques i més de 150 sardanes d'elaborada tècnica: Rosa Roja, El cant de les tenores, Records de Sant Sebastià ... Fou autor de l'himne del Tren Petit Loor a August Pagès i d'un mètode propi de flabiol molt elogiat per Toldrà. de l'Avi Sunyer, Vives, Joan " Lari", Quimet Drapaire, Mundo, Serrano, Oliveras ... L'any 1 91 4 existien tres cobles i un quartet de piano, violí, viola i violoncel compost pels germans Josep i Alexandre ·Miró, Eduard Castelló i Lluís Camós. Aquest dinamisme va permetre mantenir un ampli nombre de sales de ball.
palamos
To see the actual publication please follow the link above