fou empresonat pels nazis a Mauthaussen de 1941 a 1945. Fundador i més tard president de l'Amical d'aquest camp d'extermini. Han testimoniat la seva persecució "perquè era republicà, roig i català" Mariana Constante, Teresa Pàmies i Montserrat Roig. Va morir a Barcelona l'any 1978. "És de Palamós, té un tarannà calmat, quan parla ho fa molt a poc a poc, amb la idea de deixar tots els detalls ben matisats. En Joan Pagès no va deixar de lluitar quan va sortir de Mauthausen i va ésser empresonat pel règim franquista, el 1951, junt amb el Gregori López Raimundo, el secretari general del PSUC. Ara recorre tot Catalunya presentant la pel·lícula Nuit et brouillard i malda per explicar, als qui no ho han viscut, què significa haver estat en un camp d'extermini nazi. De vegades, la gent del públic fa preguntes puerils, empeltats de la ignorància històrica de tants anys sense parlar-ne, i en Pagès somriu en contestar, somriu entre irònic i trist. En Joan Pagès va molt cansat, té el cor i l'estómac malalts i només pot menjar farinetes, com els nens petits, quan li ve la crisi. Però no deixa mai de presentar la pel·lícula de Resnais, infatigable recordatori del que va ésser el nazisme. Va entrar al Partit Comunista Català quan tenia disset anys, el 1934. ( ... ) "Jo era, al front, comissari polític d'una companyia. Puc dir que sóc voluntari des del primer dia. Encara no tenia vint-i-dos_ anys. Defensava que Catalunya pogués expressar la seva pròpia personalitat, com una nació lliure. Potser no em conformava amb una simple autonomia, jo volia anar més lluny, tot i comprenent, com em sembla que comprenc ara, que, mentre les circumstàncies no variïn, no podem deslligar-nos de la resta de l'Estat espanyol, com tampoc no ho podem fer de la resta del món, però amb el mateix poder de decisió de qualsevol altra nacionalitat". ROIG, Montserrat: Els catalans als camps nazis. Cultura Catalana Contemporània, VI, pàg. 32. Edicions 62, Barcelona, 1977. JOSEP FÀBREGA I POU El més humil dels polítics palamosins va néixer el 1868. Cursà estudis al Seminari de Girona i es guanyà la vida com a comptable de la fabrica surera de Remigi Tauler. Durant anys va ser l'ànima de L 'Equitativa i del casino La Gorga. Era alcalde quan vingué Alfons XII a inaugurar les obres del moll i es negà a complimentar-lo. Sofrí presó en la Dictadura de Prima de Rivera i l'any 1932 fou elegit diputat per ERC al Parlament de Catalunya. 1 "( • • • ) Era un vell republicà federal dels pocs que ja quedaven a l'Empordà, terra pròdiga en inquietuds progressistes i batecs humans. Home de principis arrelats i d'una conducta exemplar, anava duent a terme una petita labor constant en profit de la gent que treballa i sofreix. Agusti Cabruja explica que, el 26 de gener de 1939, va mantenir amb ell aquest diàleg a Barcelona: - Avi, què feu vós aquí? Que no aneu a Olot, on hi ha tots els diputats? Ell, amb tota la parsimònia, posa les dues maletes a terra i fa, abatudíssim: -Volia anar-hi. El secretari del Parlament, l'amic Dot, m'ha telefonat aquest matí; però, un home de la meva edat, vell, ja no està per viure noves aventures ... Ja tinc la meva resolució presa: me'n tornaré a Palamós, i quan entrin els falangistes els provocaré, i que em matin d'un raig de trets al mig de la carretera! No va pas ésser ben bé així, però poc se'n va faltar. El cas és que aviat fou detingut i traslladat a la presó de Girona. No trigaren a afusellar-lo ran de les tàpies del cementiri de Girona, la matinada del 12 d'agost de 1939, i juntament amb ell hom hi executà 33 persones més. Així va acabar la vida d'en Josep Fàbrega, d'aquest home bo, honrat, generós". <;ABRUJA I AUGUET , Agustí: Politics i escriptors gironins durant/a segona República. Ajuntament de Salt-Diputació dc Girona, 1987. pp. 87 i 93. 79
palamos
To see the actual publication please follow the link above