"La República dels Pescadors", també anomenada "La Barca de Catalunya", pinwra donada per S ert a la vila el 16 d 'agost de 1935 i que presideix d'aleshores ençà el saló de sessions de la casa consistorial. La bandera republicana va ésser retocada després de la guerra per afer-/a "nacional". L 'ultratge a l'obra perdura. "El Mas Juny esdevingué un melting-pot de polítics, vedettes, diplomàtics, homes de negocis, aventurers, ex-clients i possibles clients de diverses nacionalitats, races i llengües; s'hi produí un delirant galimaties lingüístic. De manera que puc dir, perquè ho he viscut, que jo he vist néixer, a la Costa Brava, el guirigall de les llengües, sota el patrocini de Josep Maria Sert. "Socialment, el Mas Juny estava organitzat a base de dues coteries: la d'ell i la de la princesa. Sert tenia els seus invitats i la princesa els seus. Eren dos móns diferents, que es trobaven al menjador a l'hora de dinar o feien l'aperitiu al saló a la mateixa hora, però que, després, es tractaven més aviat menys que més. Feia la impressió que a la casa es vivia en una llibertat completa. Això donava origen a escenes estranyes. Com que en el tragí d'anants i vinents sempre hi havia algú que no havia estat presentat a la totalitat de la gent, teníem, sovint, la sensació de tenir al voltant nostre algú desconegut. Entre els estrangers de la casa, aquesta sensació devia ésser encara més acusada, atesa la vaguetat de les presentacions. La imprecisió dels presents arribava a afectar els mateixos amfitrions. Sert em preguntà una vegada, assenyalant una persona que passava més enllà: -(.No sabria pas dir-me qui és aquell senyor que passa sota aquells pins? Li sembla que és de la casa? - Pels aires, sembla aquell americà amic de René Clair ... - Sí, ho sembla. Té raó ... És un amic de la senyora. Ve-li aquí. "Ja venut el Mas Juny, a Jordi, Isabel i Albert Puig Palau, vaig ésser, em sembla, l'únic acompanyant de Sert el dia que vingué a acomiadar-se de la seva propietat. Fou un dia d'una tristesa pesada. Sert quedà, amb llàgrimes als ulls, astorat davant del paisatge que, perquè l'havia fet habitable, havia contribuït a crear. -La llum d'aquest país! ... -em deia contemplant amb una mirada humida i trèmula la tarda de primavera reflectida en les pedres de les velles torres daurades de les masies que tant havia estimat. Arribà un moment que ja no pogué més i m'agafà del braç. -Anem, anem! -iligué-. Hem de marxar. És trist, però hem de marxar. Jo sóc com el jueu errant ... I se n'anà". PLA, Josep: "Josep Maria Sert" a Homenots, tercera sèrie, Obra completa, vol. 2 1. pp. 197-23 1. Edicions Destino, Barcelona, 198 1. 69
palamos
To see the actual publication please follow the link above