Salvador Albert, maçó il·lustre Salvador Albert i Pey va néixer a Palamós el 1868 i va iniciar estudis d 'enginyeria a Madrid i de dret a Barcelona. Va treballar en una indústria suro-tapera. De jove s'afilià al Partit republicà federal, on destacà per la seva orientació socialista. L 'any 1910, i en diferents legislatures, fou elegit diputat a Corts i desenvolupà la seva tasca parlamentària en pro del sector taper. Literat d 'àmplia i reconeguda obra,fou director literari del setmanari local La Sardana (1890) i col-laborà en diaris de Barcelona i Madrid. L 'any 1931 fo u nomenat ambaixador de la R epública a Bèlgica i Luxemburg. Atesos el seu activisme polític i la seva condició de francmaçó, va ser condemnat a mort pel franquisme, però per l'avançada edat li fou commutada la pena p er l'arrest domiciliari fins a la seva mort, ocorreguda a Cerdanyola el 1944. que va pertànyer amb posterioritat a l'altra lògia palamosina. Redención nasqué amb la intenció de "dedicarse a todos aquellos trabajos que tan indispensables son para oponer un dique a los graves defectos de que adolece la humanidad". Amb 30 germans inicials, fou encapçalada pel Venerable mestre Joan Ferrer i Quintana, el qual fou secretari municipal durant 20 anys -dimitf per qüestions polítiques, el 1899- i .,., Salvador Albert i Pey, als 65 anys, a l'ambaixada d'Espanya a Brusse/./es. secretari judicial i de la Cambra de Comerç, l'any 1 902 va ser nomenat vicecònsol d'Espanya a Jacksonville (EUA), simbòlic Fortuny, que assolí l'any 1894 el grau 33. Ressalta en aquesta lògia la presència d'una dona, Conxita Llach i Pons, Mariana de Pineda, i les rellevants figures de Salvador Albert, Castelar, que amb posterioritat passà a la lògia Gesoria de Sant Feliu de Guíxols amb motiu del trasllat de domicili, i Darius Rahola, Pi Margall, propietari de la publicació Una idea tergiversada El fet maçònic ha estat interpretat per interessos contraposats que han creat un evident confusionisme entorn dels seus propòsits, abonat per la reserva interna i el món simbòlic que l'envolta. "La maçoneria és un fenomen històric, polèmic i controvertit, present en la nostra vida durant aquests tres últims segles. Davant d'apologies desencertades i d'atacs trivials hi ha el fantasma del famós "contuberni judaico-maçònic" amb què durant tant de temps s'ha pretès culpar la maçoneria de tot el que ha passat de dolent en el terreny polític, religiós, social, etc. Ens han presentat la maçoneria entre la història i la llegenda, entre el mite i la realitat. Mentre que una associació · iniciàtica, filantròpica i cultural és coneguda i respectada en tantes nacions, en d'altres només la paraula maçoneria és ja gairebé un sinònim de mal o fins i tot d'insult". FERRER BENIMELI, José A.: "Maçoneria espanyola: mite i realitat" , a Maçoneria i Eduazci6 a Espanya, De set a nou, 14, pag. IS, Fundació Caixa de Pensions, Barcelona, 1986. gironina El Autonomista. La realització maçònica més significada va ser en el terreny educatiu. L'any 1906 mantenia una escola laica a la vila, seguint l'exemple d'altres al llarg de la costa: Calonge, Sant Feliu, Blanes i Portbou. 47
palamos
To see the actual publication please follow the link above