Page 47

palamos

Salvament de Nàufrags, de l'Ajuntament, alguns d'ells diputat a Corts i anecdòticament quasi tots eren socis del mateix Casino. Quatre dates són fonamentals en la història del carrilet: la inauguració del tram inicial Flaçà-Palamós el 23 de març de 1887, la prolongació fins a Girona l'any 1921, l'entrada en servei del brancal del Pont Major a Banyoles el 1928 i la clausura 1'1 de març de 1956. Al llarg d'aquests anys l'explotació estigué condicionada per dues constants irreversibles: la càrrega financera i el seu traçat. Cosa que no aconseguiren obviar els successius canvis de titularitat empresarial ni la dotació de renovat material de moviment. Quinze anys després de la suspensió, la concessionària del Talgo proposà la creació d'una línia de tren vertebrat Celrà-Palamós. El projecte no va aconseguir el suport oficial i va restar per sempre més en via morta. El solar de l'estació, tallers i parc de maniobres que revertí al municipi, mercès a la política urbanística de l'època fou al i e nat i al seu lloc es construïren els gratacels del passeig. El tren petit ha esdevingut un element d'evocació de I'Empordanet, del qual fou un veritable element vertebrador. L 'any 1987, amb motiu de la commemoració del centenari de la inauguració, va ésser homenatjat popularment al Carnaval de Palamós i a les Festes de Primavera de Palafrugell. Comunicacions ,en el segle XIX Les comunicacions entre Palamós i Palafrugell s 'establien per l'encara avui conegut "camí vell de Palafrugell", que per Sant Joan anava a la Torre Mirona i d 'allà enfilava cap a la veïna població per Ermadàs, aprofitant el corredor geològic. Per enllaçar amb Sant Feliu i la Vall d'Aro ho feien també per un camí veïnal. Carreters i tartaners s'ocupaven del transport, i esdevingueren enemics acèrrims del ferrocarril. El 1853 s'iniciaren les obres, que van tenir una durada de tres anys, de la carretera de segon ordre de Tarragona a Palamós. Martí Montaner i Isaac Matas, l'any 1897, en vista del pèssim estat del camí de Sant Feliu i la lentitud que l'Estat donava a les obres de millora -que tenien assignada una durada de dos anys i mig- encetaren la subscripció entre els industrials i comerciants per tal que, mitjançant l'aportació privada, es reduís el termini. Calia accelerar la xarxa viària per exigència del desenvolupament. ~ . í'J ;r


palamos
To see the actual publication please follow the link above