El Museu de Palamós conserva més d'un testimoni gràfic del passat mariner de la vila. molt més nombroses. Segons els registres parroquials, a Palamós es van celebrar 40 funerals de cos present per les morts a Amèrica o a la mar. Els llocs de defunció esmentats són els següents: 1 a la mar, 19 "a les Índies" (imprecisió deguda a no saber el lloc exacte), 14 a Cuba, 3 a Puerto Rico, 1 a Santo Domingo, 1 a la Guaiana i 1 a Mèxic. D'altra banda, un " registro de los individuos que han solicitado la formación de expediente para pasar a América" mostra el lliurament de 33 passaports a palamosins entre 1837 i 1 840 per anar a Amèrica: 30 a Cuba, 1 a Puerto Rico, 1 a Montevideo i 1 al Perú. Des de 1778 va ser obligatori l'obtenció d'un títol de pilot per a totes les travessies de llarg curs. A l'escola nàutica d 'Arenys de Mar hi figuren inscrits 32 alumnes palamosins entre 1 779 i 1850. Fins a mitjan segle XIX, el comerç amb Amèrica es feia indirectament, a través de Barcelona, amb els vaixells de cabotatge. Però, a poc a poc, els ports petits es van organitzar particularment. A Palamós hi havia 8 armadors l'any 1846. Els itineraris de la navegació van ser diversos. La ruta més freqüentada pels velers catalans era la que els portava a les Antilles, després de fer escala a Montevideo o Buenos Aires. Especialment anomenada va ser la ruta del tasajo (carn de bou salada i . seca). Els vaixells marxaven carregats de sal per les fàbriques de tasajo de Río de la Plata. Des d'allà es portava aques~ producte cap a Cuba i s'importava melassa, rom, sucre, tabac, cafè de l'Havana, Cienfuegos i Santiago de Cuba, cuiro de Buenos Aires o Montevideo. L'itinerari de tornada comportava sovint escales a Galveston, Nova Orleans, Brunswick i Charleston per carregar fusta i cotó. La major part de la mercaderia era descarregada a Barcelona, la resta es repartia entre els ports habilitatg pel comerç d'importació, entre els quals es trobaven Palamós i Sant Feliu. Els emigrants cap a Amèrica solien ser els fadristerns o els treballadors pobres. Se solia començar amb una emigració temporera, però es feia més llarga i després definitiva. Uns van poder fer fortuna, d'altres van trobar-hi la decepció i continuaren en la misèria. A partir de la dècada 1 858-68, la ruta americana va entrar en decadència. La nova invasió comercial dels Estats Units i la competència dels vaixells de vapor en van ser els factors desencadenants. Lentament, a Palamós i als altres ports catalans, l'aventura d'Amèrica restava en el record i en quedava tan sols un ritme musical, l'havanera, que importaren els americanos i indianos. 29
palamos
To see the actual publication please follow the link above