Malgrat tot, el procés fou lent. El nucli de població es formà enfront del port, on sembla que hi havia bastit ja, abans de la fundació, un palau-fortalesa on es refugiaven els veïns del perill de la pirateria. El creixement anà condi cionat a l'ús del port i no s'albirà l'expansió fins avançat el s. XIV, amb la inutilització del de Torroella pels al·luvions del Te r. L'infant Pere intentà fundar una nova població a la mateixa platja l'any 1 334 per a utilitzar-la com a port de la ciutat de Girona, cosa que desaut oritzà Alfons el Benigne per tal de no pertorbar el rendiment reial. Quan l'infant fou coronat com a Pere el Cerimoniós, volgué dissipar dubtes i confirmà els privilegis el 1336. La vila reial es mantingué fins a la darreria del s. XV, en què Ferran el Catòlic vengué la jurisdicció al noble Gal ceran de Requesens, donant pas a la formació del comtat de Palamós. A la plana de l'esquerra, el cas1ell de San/ Esleve deM ar. En aquesla plana. el cas/ell de Vila-romà. La Carta Pobla és el document històric més preuat i antic del municipi, l'estatut de ciutadania dels primers palamosins. Prescriu els drets dels veïns i regula els serveis comunals: utilització de forns i molins, venda de la sal, celebració de mercats i fires, cens de pescadors. Estableix normes j urldiques i d 'edificació. Molts fragments del règim establert són un elogi de la dignitat humana i po/ltica: "Sereu lliures i francs de tot cost i de prestar qualsevol classe de servei obligatori al senyor Rei, i de donar alberg i sopar a les vostres llars; de tal forma que no hagueu de rebre a ningú per força". "També que el senyor Rei no pugui fer que estigueu obligats a ell ni a cap altre contra el vostre desig". "També volem que cap de vosaltres no hagi d'anar a la guerra o a l'exèrcit ni en vaixells, fora del bisbat de Girona". 17
palamos
To see the actual publication please follow the link above