1. Presentació de textos i orientacions d'estil

Per tal de mantenir la unitat formal i gràfica, els documents institucionals han de seguir una sèrie de convencions relacionades amb aspectes com són ara l’escriptura dels espais, de les adreces d’Internet i les adreces electròniques, dels noms de persona o de l’expressió de les hores.

A continuació detallem les convencions que se segueixen segons si els espais són entre paraules i lletres, entre els signes de puntuació, abans dels símbols o en els números llargs. 

Entre paraules i lletres

Entre les lletres no s’hi ha de deixar mai cap espai. Això també és aplicable al text identificatiu o als epígrafs d’alguns documents administratius o textos normatius en els quals de vegades es deixa un espai entre les majúscules de la paraula o paraules que els formen per destacar-les.

  • A L   P L E
  • AL PLE

 

  • proposo elevar a la Presidència la següent
    R E S O L U C I Ó
  • proposo elevar a la Presidència la següent
    RESOLUCIÓ

Entre els signes de puntuació

Després de coma, punt i coma, dos punts, punts suspensius i signes d’interrogació i d’admiració només es deixa un espai; abans, no se’n deixa cap.

Després del guió i de les cometes, els parèntesis i els claudàtors d’obertura no hi ha d’haver cap espai. S’han d’escriure enganxats a la paraula següent.

  • La legislació de la comunitat autònoma (  art. 239 i 240 del text refós de la Llei municipal de règim local de Catalunya) i els art. 118 a 129 del Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals —  Decret 179/1995, de 13 de juny.
  • La legislació de la comunitat autònoma (art. 239 i 240 del text refós de la Llei municipal de règim local de Catalunya) i els art. 118 a 129 del Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals —Decret 179/1995, de 13 de juny.

 

Després del guió i de les cometes, els parèntesis i els claudàtors de tancament hi ha d’haver un espai, llevat que coincideixi que també hi escau un altre signe de puntuació (punt, coma, dos punts, punt i coma). Abans no n’hi ha d’haver cap.

  • A la sessió extraordinària del Ple s’ha tractat d’un assumpte únic: «Aprovació de mesures de suport als ajuntaments amb motiu dels danys produïts pel temporal de vent ». Les mesures s’han aprovat [...].
  • A la sessió extraordinària del Ple s’ha tractat d’un assumpte únic: «Aprovació de mesures de suport als ajuntaments amb motiu dels danys produïts pel temporal de vent». Les mesures s’han aprovat [...].

 

En les expressions abreujades, després del punt cal deixar un espai, encara que es tracti de l’abreviatura d’una expressió complexa (de més d’un mot) en què totes les paraules s’abreugen només amb la inicial.

  • pàg.56
  • pàg. 56
  • M.Hble.Sr.
  • M. Hble. Sr.
  • e.f.
  • e. f.

 

Davant i darrere de la barra inclinada que separa dos conceptes relacionats, generalment no s’ha de deixar cap espai; tampoc en les adreces d’Internet ni en les fraccions.

  • una impressora en b / n
  • una impressora en b/n
  • km / h
  • km/h
  • http://www.ddgi.cat / intranet
  • http://www.ddgi.cat/intranet
  • a 3 / 4 de 12
  • a 3/4 de 12

Abans dels símbols

Entre la xifra i el símbol que l’acompanya es deixa un espai (vegeu 4, «Les abreviacions»). En les publicacions s’ha d’evitar la separació en dues línies de la xifra i el símbol, i en els textos escrits a l’ordinador ho evitarem ajudant-nos dels recursos del processador de textos.

  • 3h 22min 33
    s
  • 3 h 22 min 33 s
  • 50
    kg
  • 50 kg

En els números llargs

Els números que formen part d’una sèrie ordenada, com ara els números de telèfon o del document nacional d’identitat, no porten punts per assenyalar els milers o els milions. Però per facilitar la identificació visual s’accepta que les xifres s'agrupin i se separin amb un espai en blanc d’acord amb la lectura més habitual que se’n faci (per exemple, de dos en dos —agrupació tradicional— o de tres en tres —agrupació adoptada per la companyia Telefónica—, en el cas dels números de telèfon). Podem separar la xifra i la lletra del NIF amb un espai o un guinet.

Tant si adoptem un criteri com un altre, l’hem de mantenir al llarg d’un mateix text.

  • 99.999.999-F
  • 99999999F
  • 99 999 999-F
  • 99 999 999 F
  • 972-11 11 11
  • 972111111
  • 972 111 111
  • 972 11 11 11
  • 636/111 111
  • 636111111
  • 636 111 111
  • 636 11 11 11

L’escriptura de les adreces d’Internet i de les adreces electròniques es regeix per unes normes que cal respectar.

Primer de tot cal distingir una adreça d’Internet d’una adreça electrònica.

L’adreça electrònica és el lloc on es reben i des d’on s’envien missatges per correu electrònic.

  • El meu correu electrònic és zoom@ddgi.cat.
  • La meva adreça electrònica és zoom@ddgi.cat.

 

L’abreviatura d’adreça electrònica és a/e, que hem de fer servir en lloc de l’anglicisme e-mail (abreviatura d’electronic mail), tot i que no sempre cal recórrer a l’abreviatura, ja que totes les adreces tenen una arrova amb què les identifiquem de manera inequívoca.

L’adreça d’Internet indica la ubicació d’una persona o entitat a la xarxa, i permet consultar les pàgines d’informació que aquesta persona o entitat hi ha situat. Un exemple d’adreça d’Internet és http://www.ddgi.cat. Popularment, això és el que anomenem web, tot i que pròpiament el web és el sistema d’hipertext que permet buscar informació a la xarxa.

En els textos impresos, és recomanable compondre les adreces completes (amb la sigla del protocol HTTP), en lletra cursiva, sense majúscules i sense accents.

 

En les referències bibliogràfiques, l’adreça d’Internet es compon després de la citació, entre angles i en rodona.

  • Dorca, Jordi. «Els professionals de la cultura». Revista de Girona, núm. 259 (2010), p. 22-30 [en línia] <http://www.revistadegirona.cat/rdg/home.seam> [Consulta: 23 abril 2010].

Els noms propis de persona s’han de deixar en la llengua que utilitza cada persona. Per tant, en un text en català, s’ha de mantenir en la llengua original el nom de les persones que fan servir el seu nom en una altra llengua, i viceversa. Si una persona té un cognom castellà pot optar bé per mantenir l’accentuació pròpia d’aquesta llengua, bé per adaptar-la al català, independentment que utilitzi el nom de fonts en català o en castellà.

  • Carles Gracia
  • Carles Gràcia

L’ús de la i entre cognoms és facultatiu: depèn del costum de cadascú. Com que totes dues maneres de fer es consideren correctes, s’ha de respectar la voluntat de cada persona.

En bona part del domini lingüístic català, el sistema genuí per designar els horaris és el dels quarts i sempre fent referència a l’hora que encara ha d’arribar: dos quarts de deu del matí, tres quarts de sis de la tarda, un quart i cinc de nou del vespre... En documents formals, però, convé fer servir el sistema numeral, que és més exacte i breu: la inauguració tindrà lloc a les 17.45 h (o, en certs contextos més tècnics, el vol té prevista la sortida a les 17 h 45 min). Si utilitzem aquest sistema, l’hora se separa dels minuts amb un punt (i no pas una coma ni dos punts) i els símbols h i min, que van sempre amb minúscula, se separen del número amb un espai i s’escriuen sense punt final.