1. Presentació de textos i orientacions d'estil

La cursiva és la lletra d’impremta inclinada a la dreta que imita més o menys la lletra manuscrita i que serveix per destacar una lletra, una paraula, una frase o un fragment dins un text escrit en rodona. Si el text està escrit íntegrament en cursiva, aquests elements s’han de destacar en lletra rodona.

Les cometes també s’utilitzen per marcar un mot, una frase o un fragment, però els usos de la cursiva i de les cometes no són intercanviables: hi ha elements que es marquen amb cursiva i altres, amb cometes. Tampoc no s’han de fer servir els dos recursos alhora: no es marca la mateixa paraula o el mateix fragment amb cursiva i amb cometes, tot i que, com veurem més avall, en una citació entre cometes dins d’un text, hem de mantenir la cursiva en les paraules a les quals pertoca aquest tipus de lletra.

• Durant la presentació, el president va dir: «Espero que l’Atles paisatgístic de les terres de Girona que presentem avui esdevingui una proposta de viatge per les terres gironines i per la Catalunya del Nord a través de la mirada dels artistes».

Distingim tres classes de cometes: les baixes («...»), les altes (“...”) i les simples (‘...’), que tenen usos diferents i mantenen una relació de jerarquia quan ens cal utilitzar més d’unes cometes dins d’un mateix fragment. A les publicacions i altres materials impresos de la Diputació fem servir les cometes baixes, que són les més habituals en la tradició dels textos tractats editorialment en català, però en els textos administratius, tècnics i periodístics podem utilitzar les altes amb els usos que es descriuen més avall.

Hem de tenir en compte que en la majoria de tipus de lletra les cometes d’obertura i les de tancament tenen una forma diferent. Les cometes altes d’obertura són com dos apòstrofs invertits, i les de tancament com dos apòstrofs (“...”); en les simples, la d’obertura és com un apòstrof invertit i la de tancament com un apòstrof (‘...’).

• Imputar la despesa a la partida 220 121 489 00, ”Altres transferències a entitats sense finalitat de lucre”.
• Imputar la despesa a la partida 220 121 489 00, “Altres transferències a entitats sense finalitat de lucre”.

No s’ha de deixar mai un espai en blanc després de les cometes d’obertura (siguin baixes, altes o simples), ni tampoc abans de les cometes de tancament.

• L’exposició « Escenes », d’Albert Vegas, s’ha presentat a l’Ajuntament de Regencós.
• L’exposició «Escenes», d’Albert Vegas, s’ha presentat a l’Ajuntament de Regencós.

S’escriuen entre cometes (altes o baixes):

• Les citacions textuals (una citació és la reproducció exacta del que ha dit o escrit una persona a títol individual o en representació d’una institució, una entitat, etc., que pot ser un mot, un grup reduït de mots, una frase o tot un passatge), tant si són en català com en qualsevol altra llengua. Si la citació és una oració completa, es comença amb majúscula; en canvi, si és una part d’una oració, s’escriu amb minúscula inicial.

• La vicepresidenta ha assenyalat: «La nevada ha estat un fet extraordinari que requerirà un gran esforç de la Diputació».
• La Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va declarar l’acte administratiu «nul de ple dret».

• Les citacions textuals de textos jurídics, però, no s’escriuen entre cometes, sinó amb doble sagnat i amb un cos de lletra reduït (cos 10) per distingir-les de la resta del text (vegeu 1.1.1, «El cos de la lletra»).
• Els títols d’articles publicats en butlletins, revistes o altres publicacions periòdiques, o de capítols d’una obra més llarga.

• Ha publicat l’article «Les Voltes, la llibreria resistent» a la Revista de Girona.
• Vegeu tots els usos de la coma al capítol tercer, «Els signes de puntuació».

• Els títols de col·leccions de llibres o d’altres obres.

• la col·lecció «Quaderns de la Revista de Girona»
• la col·lecció de ceràmica «Mediterrànies», de Joan Abras

S’escriu entre cometes simples:

• En textos tècnics, la definició o la traducció d’un terme.

• La llei incorpora el concepte d’accountability, ‘obligació de retre comptes’.

Generalment es tanca entre cometes:

• El títol específic de cursos, exposicions, taules rodones, comunicacions, ponències, discursos, jornades, etc., quan el mot genèric (curs, exposició...) no forma part del títol.

• El curs «L’art de la comunicació» es farà a la Casa de Cultura de Girona.
• «Reptes i estratègies dels aeroports: el cas de l’Aeroport de Girona» és una comunicació de les V Jornades d’Aeroports Regionals.

S’escriuen en cursiva:

• Les paraules o els fragments que es vulguin remarcar amb la finalitat de:

• definir-los: Entenem per inserció urgent la que correspongui a un anunci que s’hagi de publicar en un termini de 6 dies hàbils a partir de la recepció de l’original.
• emfasitzar-los: El cap de l’oposició va insistir en el fet que tothom havia votat a favor de l’esmena.

• Les paraules o frases que s’utilitzen com a denominació d’elles mateixes.

• Popularment, això és el que anomenem web.

• Els títols de llibres, obres periòdiques (diaris, revistes, butlletins...), escultures, pintures, obres teatrals, cinematogràfiques, musicals, etcètera.

• La Diputació de Girona ha publicat l’Atles paisatgístic de les terres de Girona.
• Trobaràs la convocatòria al Butlletí Oficial de la Província.
• Han interpretat el Concert per a clarinet de Mozart.
• És una còpia en bronze de l’escultura Imploració, de Fidel Aguilar.

• Però quan una publicació s’esmenta amb una sigla, es prescindeix de la cursiva.

• Butlletí Oficial de la Província de Girona (BOPG)

• Els títols de cartells, opuscles, tríptics i catàlegs.

• Es presenta el Catàleg d’espais d’interès natural.
• Han presentat el Cartell de Fires i Festes de Sant Narcís 2010.
• Segueixen els criteris de l’opuscle Majúscules i minúscules, de la Secretaria de Política Lingüística.

• Els peus de fotografies, il·lustracions o gràfics, que a la Diputació s’escriuen en cos 9 i normalment amb punt final.

• Imatge del president a la inauguració del nou tram de carretera.

• En canvi, quan hem de destacar una frase o un mot a dins d’un fragment en cursiva, fem servir la rodona.

• A la imatge, un moment de la presentació del quadern La Mare de Déu del Mont.

• Sovint es marquen amb cursiva les paraules, frases i expressions estrangeres no adaptades al català que s’incorporen a un text amb una finalitat més aviat estilística.

• L’única condició sine qua non és el compliment de [...].
• L’artista va declarar que havia buscat un estil especialment démodé perquè [...].

També és habitual la cursiva en certes expressions llatines encara molt presents en contextos vinculats al dret i, per extensió, en altres textos (incloses les abreviatures, com ara vid., op. cit., etc.).

• El cas encara està sub iudice.
• Van ajornar les negociacions sine die.

Hi ha estrangerismes que ja es poden considerar incorporats a la llengua catalana (adaptats gràficament o no) perquè són d’ús general i no tenen cap alternativa pròpia. Molts d’aquests mots ja són al Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (http://dlc.iec.cat) o al Cercaterm del TERMCAT (http://www.termcat.cat). Aquests casos no se solen marcar amb cursiva.

• Tenen el copyright de l’obra.

• Els noms científics llatins que s’usen universalment per designar els animals i les plantes:

• El nom científic del pensament del Montseny és Viola bubanii.

• Les paraules o expressions mal escrites expressament, vulgars o d’argot (que normalment s’eviten en els textos de l’Administració).

• S’enrotlla com una persiana.
• Va presentar un treball molt cutre.
• El van titllar de bitxo raro.

• Els números d’ordre i les lletres que encapçalen elements de llistes verticals (en aquest darrer cas, el parèntesi s’escriu en rodona).

• Primer. Aprovar el projecte d’execució de la travessera de [...].
• Segon. Finançar la despesa del projecte esmentat amb càrrec a la partida [...].
•  
• Aquesta ordenança general no és d’aplicació en els casos següents:
• a) subvencions impròpies regulades per la legislació tributària sectorial aplicable
• b) cessions d’ús de béns mobles d’ús públic

Quan ens referim a aquestes lletres a dins d’un text, no és necessari que hi escrivim el parèntesi.

• l’article 4b de l’Ordenança general de subvencions de la Diputació

• Els encapçalaments de quadres o taules que presenten els conceptes, per tal de distingir-los del contingut pròpiament dit.

• Sovint també s’hi escriuen les adreces d’Internet, quan se citen dins d’un text, tot i que molts processadors de textos ja converteixen directament aquests textos en enllaços (generalment amb un canvi de color i amb el subratllat).

• Ho trobareu al web de la Diputació de Girona http://www.ddgi.cat.

• En l’àmbit de la informàtica, els reculls equiparables a diaris o a diccionaris, enciclopèdies o glossaris en general.

• Lexipèdia, e-Notícies

• Els sobrenoms, pseudònims i àlies, quan van precedits del nom autèntic d’una persona (quan apareixen sols s’escriuen en rodona).

• Jaume Melianta, el Fadrí de Sau
• Però,
  •  
  • Víctor Català va néixer a l’Escala.

No s’escriuen en cursiva:

•  Els mots provinents d’altres idiomes que han estat adaptats al català.

• currículum, escàner, estoc, eslògan, estàndard, màrqueting, referèndum, xat, xou...

•  Els noms d’exposicions.

• l’Exposició Universal de Xangai
• «Retrats de la memòria», l’exposició del cicle Joves fotògraf(e)s

• Els noms d’empreses, organismes, marques comercials i altres noms registrats, encara que siguin en una altra llengua.

• el supermercat Bon Preu
• el banc francès Crédit Agricole
• La ISO, la International Standards Organisation, té un paper fonamental en [...].

• Els noms propis estrangers (la majúscula inicial és una marca distintiva suficient).

• el jugador del Sant Josep Girona Darryl Middleton

La negreta és un tipus de lletra amb el traç més gruixut que la rodona que es fa servir per destacar paraules o fragments d’un text. En general s’ha d’usar amb prudència, perquè una saturació de negretes en un text pot diluir l’efecte que es pretén aconseguir amb aquest recurs.

Cal tenir en compte que, en general, la negreta no s’ha de fer servir per destacar paraules o frases a dins dels textos administratius. Però en altres textos, sobretot en els de caràcter periodístic (notes de premsa, butlletins de notícies, etc.), se’n pot fer un ús menys restrictiu, ja que no podem obviar que els mitjans de comunicació escrits utilitzen cada vegada amb més profusió la negreta com a mitjà distintiu.

S’escriuen en negreta:

• Els títols dels documents.

• Acta de sessió de la Comissió Informativa d’Acció Territorial

• Els títols o epígrafs dels documents administratius.

• Identificació de la sessió
• [...]
• Ordre del dia

• Els títols dels apartats i subapartats.

• 2. Contingut
• Aquest protocol és aplicable a tota la plantilla de la Diputació de Girona.
  • 2.1 Definicions
  • Per assetjament sexual s’entén el comportament verbal, no verbal o físic no desitjat [...].
  • 2.2 Àmbit de protecció
  • Les disposicions d’aquest Protocol són aplicables a [...].

• Els epígrafs dels documents administratius.

• Fets
• 1. En data 18 de novembre [...].
• 2. [...]
• Fonaments de dret
• 1. El conveni signat per la Diputació de Girona i [...].
• 2. [...]
• Conclusions
• [...]

La versaleta és una lletra majúscula d’una altura semblant a la minúscula del mateix cos. En els textos administratius, tècnics i periodístics no utilitzem la versaleta, però sí en les publicacions i altres materials impresos, d’acord amb els usos següents:

• En la composició dels cognoms dels autors dels llibres en les bibliografies (la inicial de cada cognom es compon amb majúscula).

• Duarte, Carles; Alsina, Àlex; Sibina, Segimon. Manual de llenguatge administratiu. Barcelona: Escola d’Administració Pública de Catalunya, 1991.

• En les xifres romanes amb què s’expressen els segles.

• Els fets van succeir als anys vuitanta del segle xx.

• En el nom d’una publicació quan s’esmenta a ella mateixa.

• En relació amb les abreviacions, vegeu el capítol quart d’aquest Llibre d’estil.