80 S egons Manuel Grau i Montserrat, la comunitat hebrea d'Olot és molt limitada quant a nombre, de tal manera que es poden circumscriure a només cinc les famílies que en diferents moments resideixen a la capital de la Garrotxa on han acudit per tal d'estar més a prop dels seus interessos i controlar així amb més eficàcia els seus negocis. Això explica que a Olot no hi hagi ni Call, ni Sinagoga, i molt menys cementiri propi. L'única resta que es conserva actualment és un fragment d'una llosa amb una inscripció hebraica que servia com a ara d'altar a la capella del fossar d'Olot. La lletra és dels segles Xlii-XIV, i pel seu contingut fa pensar en una làpida commemorativa en remembrança de la construcció d'una Sinagoga, probablement a la ciutat francesa de Besiers. Pels treballs de l'esmentat Manuel Grau se sap que la família Zarc prové de Besalú i són documentats a Olot des de l'any 1328 al 1368; es dediquen a l'activitat prestamista. Família de gran mobilitat, se'ls pot trobar també a Castelló d'Empúries, Puigcerdà, i novament a Castelló, on un d'ells, Astruc Zarc, apareix l'any 1417 convertit al cristianisme, segurament a conseqüència de la Butlla de Benet Xlii. Altres famílies són els Biona, prestamistes residents a Olot una desena d'anys a mitjan Aquest fragment d'una llosa amb una inscripció hebraica es conserva al Museu parroquial de l'església de Sant Esteve d 'Olot.
els jueus
To see the actual publication please follow the link above