U na de les Ordinacions més característiques de l'Aljama de Girona és l'expedida pel rei Alfons el Magnànim des de la Fontana del Xuppo el dia 1 de setembre de 1453 (*). "Nos don Alfonso etc. Moltes coses a vegades son ordenades que la qualitat del temps variable requer ésser mudades. E com la Aljama dels Jueus de la Ciutat de Gerona, per lonch temps sia stada regida per Consell ferm e no mudable, e aprés, de fort poch temps ençà, se regesca en part per Consell ferme e en part per Consell de sort, de que verídicament som informats, que si en aquesta manera que de present se regeix, d'ací avant se havia a regir, la dita Aljama seria aparellada venir en total destrucció. Per ço valents provehir en aquestes coses a utilitat e profit de la dita Aljama, statuhim e ordenam: Que d'ací avant, durant lo temps deius scrit e aprés, a nostre beneplàcit, la dita Aljama, se haia a regir per la forma e manera següents: Primerament, que los regidors e governadors de la dita Aljama, s ien set jueus, los quals representen tota la dita Aljama e singulars de aquella, los quals, ab la present, elegim e nomenam que sien los següents, ço és, Benvenist Samuel, Isach Maymó, Vidal Bonjuha, Adret Aninay, Abram Viuaz, Salomó de Tolosa, Vidal Mossevides, los actes e fets dels quals set jueus o dels cinch de ells, concordablement sian de tanta e tal efficàcia e valor en totes coses, com serian si tota la dita Aljama e singulars d'aquella los fahien. !tem, volem, ordenam e statuhim: Que com algú dels dits set regidors se absentarà totalment de la dita Ciutat, o algú de aquells morra o renunciarà al dit offici de regidor, en qualsevulla de aquells que fos, volem que los restants regidors, pus sien en nombre de sinch, ne pusquen elegir altre en defalliment e loch de aquell, lo qual haia ç¿quella virtut e potestat semblant que aquell altre havia. D'altra part, volem, ordenam e statuhim: Perquè los negocis de la dita Aljama sien millor dirigits, que si algun dels dits regidors no parà entrevenir algunes vegades en lo exercici del dit regiment, per indisposició de sa persona, o per sa absència, o per qualsevulla altre cas, que aquest tal puxa surrogar altre en loch seu durant lo dit cas, lo qual haia aquell poder que ell havia però que surrogue persona
els jueus
To see the actual publication please follow the link above