52 L I assentament de les comunitats jueves a les comarques de Girona és desigual, i en general va lligat a r atracció que exerceixen damunt aquestes col·lectivitats les viles amb elevat pes demogràfic i puixança econòmica (mercats actius i artesanat nombrós). També cal tenir en compte que la seva localització geogràfica té a veure amb la seva submissió a una jurisdicció - reial o de senyor-, les quals entren en competència oferint-los diversos avantatges de caire ' fiscal i econòmic. La instal-lació d'una comunitat hebrea - ultra revifar l'activitat comercial- es tradueix en diner comptant per al rei o per al comte, segons sota quina jurisdicció es trobin, la qual cosa comporta una certa rivalitat, i que ambdós poders assagin d'atreure'ls amb la promesa de disminucions d'impostos i de concessions de privilegis i franquícies diverses. Valgui l'exemple de l'establiment dels jueus a Figueres, vila reial, que es fonamenta en el lliurament d'uns privilegis que atreuen jueus de les comunitats veïnes de Peralada i de Castelló d'Empúries, que són de jurisdicció senyorial. Així hom aconsegueix de treure potencial demogràfic, i per tant econòmic, de les comunitats senyorials en benefici de les reials. A les comarques de Girona hi ha una clara preponderància de les aljames lligades al rei, que són generalment les més potents: Girona, Besalú, la Bisbal, Banyoles, Torroella, Figueres i Puigcerdà, enfront de les pertanyents a jurisdicció de comtes, que es circumscriuen bàsicament als casos de Castelló d'Empúries -la segona en importància de les contrades gironines- i la vila de Peralada. Aquestes viles compten amb calls -generalment un carrer del qual encara actualment en . resta el nom i un traçat singular-, amb l'aljama com a forma de govern, i amb una població jueva que influeix en la vida comercial gràcies a la dedicació al tràfic mercantil i a l'emprèstit de diners. Juntament amb aquests nuclis jueus d'una certa entitat, hi ha, escampats arreu, petits col·lectius que usualment no assoleixen, donat el seu escàs nombre, constituir-se jurídicament, ni ocup~r un espai físic específic. Es el cas, entre d'altres, de les viles de Verges, Palau-sator, Bàscara, Castellfollit, Ripoll, Peratallada, Pals, Caldes de Malavella, Sant Llorenç de la Muga, Camprodon, Hostalric, Monells i Olot. Entre les aljames perfectament organitzades i aquests indrets de poblament jueu molt escàs, hi ha uns pocs pobles que, sense arribar a constituir-se jurídicament, aconsegueixen en canvi de definir un espai físic amb personalitat pròpia: en general es tracta de carrers on vivien un grup més o menys nombrós de fammes jueves. D'algunes d'aquestes comunitats, n'ha restat força documentació -sobretot de les sotmeses a la· jurisdicció reial- mentre que d'altres se'ns fan presents pel fet d'hostatjar personatges
els jueus
To see the actual publication please follow the link above