Altar dels sants metges, Cosme i Damià, abans del 1936. propaganda de Gerona hagués revisat les lletres dels actes a fi de censurar aquelles que estaven en desacord amb el codi moral del règim polític. Com a preparatiu de la festa major, l'Ajuntament posà el màxim interès a condicionar els carrers a fi d'oferir una bona imatge del poble als visitants. Als anys quaranta es contractà el servei de dos homes i un carro per dur a terme la neteja dels vials. També es demanava, al delegat de proveïments de Girona, la concessió d'un subministrament extraordinari a fi de repartir-lo entre els veïns. Els actes religiosos consistien en rés de completes, missa resada, ofici solemne, processó en honor dels sants i cant dels goigs. També era habitual que l'ofici estigués amenitzat pel cor parroquial i comptés amb l'assistència d'un capellà de parròquies properes, com és el cas de Mn. Jordi Puig (1959), Mn. Josep Riera (1967), Mn. Julià Pasqual (1968) o Mn. Jaume Casas (1972). Popularment destacaven els balls i les audicions de sardanes, que permeteren veure per Llanars orquestres de la categoria de La Principal de Girona, Montgrins, La Nueva Ripollesa, Camprodon i La Selvatana. L'oferta lúdica quedava completada amb jocs Arrossada popular al camp de tir. de cucanya, curses de sacs, enlairament de globus, i fins i tot un envelat, muntat els anys 1959 i 1960. Fins al 1971, la festa major se celebrà el dia dels Sants Metges, però a partir d'aleshores, tindrà lloc el quart diumenge de setembre. Des d'aquell moment, la festa major, organitzada per la Joventut Llanarenca, ha experimentat pocs canvis, essent-ne la base els balls, les sardanes i els partits de futbol. Una activitat que ha arrelat entre els llanaresos és la diada de Germanor, que se celebra al camp de tir com a acte de fi de festa. Una gran arrossada, beneïda la paella prèviament pel rector de la parròquia, serveix de marc en una jornada on regna la xerinola. 91
Llanars
To see the actual publication please follow the link above