Causadias, i Pere Blanch hi treballaven l'any 1928. No serà fins el 1941, quan es produí un nou intent d'explotació minera. En aquesta ocasió no es tractava de carbó, sinó d'antimoni, element químic semimetàl·lic, cristal·lí, dur, trencadís i d'un color de plom clar, que serveix per augmentar la duresa dels metalls amb què s'associa. Aquest mineral, que s'extreia de les mines situades al veïnat d'Abella, adscrit al municipi de Vilallonga de Ter, era depurat a Llanars. El promotor fou Josep Campi i Nicolau, veí de Barcelona, el qual demanà a l'Ajuntament l'alta de la contribució industrial en concepte de construcció d'un forn per tractar l'antimoni en terrenys del mas Solà d'Avall. Alguns dels llanarencs que hi van treballar foren Jaume Solà, Josep lsern i Pere Barceló. L'explotació resultà deficitària tot i que el mineral tractat era de molta qualitat. El juliol de l'any 1943 finalitzà la seva activitat en haver-se esgotat el mener d'on Pere Coll treballà d'encarrega ta les mines de carbó de Surroca. s'extreia l'antimoni. En l'actualitat, el cobert on hi havia el forn té una finalitat lúdica i recreativa. No obstant això, encara perdura el record del passat gràcies al fet que el local s'anomeni l'Antimoni. A final de la dècada dels anys quaranta hi hagué un altre intent per explotar les mines d'antimoni d'Abella. Manuel Sanchez Baqué, el maig del 1949, sol·licità de la Jefatura del Distrito minera de Barcelona l'autorització per treballar al mener Santa Barbara. En els baixos d'un edifici del carrer de la Font hi instal·là el magatzem i el taller. La poca rendibilitat del negoci suposà la seva clausura al cap de pocs anys. En aquest local Manuel Sanchez tenia el magatzem i el taller. 51
Llanars
To see the actual publication please follow the link above